Entrevista Joan Gómez Alemany, Exposició “Centenari de Vicent Gómez García (1926-2026)” , VEUS ACICOM

Joan Gómez Alemany, Co-comissari de l’Exposició «En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026) i soci d’ACICOM

«En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026)
Diàlegs amb Salvador Victoria Marz, Josep-Marí Gómez Lozano i Joan Gómez Alemany»

Exposició a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, del 17 d’abril al 30 de maig de 2026.
Inauguració: divendres 17 d’abril a les 19.30h

Comissariada per Javier Moral Martín i Joan Gómez Alemany, mostrem quatre propostes artístiques que, més enllà de les evidents diferències entre els seus estils i mitjans artístics, permet presentar als artistes en un diàleg estètic i vital significatiu. Les obres es mostren a la sala des d’esta dualitat: respectar la individualitat i particularitat de cada artista, però intentant posar-los en relació perquè, de la fricció, sorgisquen nous sons que ressonen de manera musical. Al respecte, els diversos noms, i fins i tot mitjans i períodes en què es desenrotllen les obres, a vegades es barregen i confonen, potenciant un muntatge quasi cinematogràfic que perseguix, en última instància, despertar l’emoció i la reflexió de l’espectador.

.

  1. Marc Institucional i Rellevància de l’Esdeveniment

L’any 2026 se situa com una fita cardinal per a la historiografia de l’art valencià contemporani amb la commemoració del centenari de Vicent Gómez García. Aquesta efemèride no s’articula merament com un exercici de nostàlgia biogràfica, sinó com una operació estratègica de recuperació patrimonial en la València actual. La mostra a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) actua com un pont dialèctic entre les pulsions d’avantguarda que van resistir durant la postguerra i les derives de la creació actual. La rellevància d’aquesta recuperació ha estat validada recentment per institucions de prestigi com l’IVAM, que va integrar l’obra de Gómez García (Retrat de sa mare, 1952) en la seua exposició Atrevir-se a més, subratllant la necessitat de reinserir aquestes figures en el cànon oficial.

Les coordenades logístiques i institucionals de l’esdeveniment es detallen a continuació:

  • [Inauguració]: 17 d’abril de 2026 a les 19:30h.
  • [Durada]: Fins al 30 de maig.
  • [Ubicació]: Sala d’exposicions de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), València.
  • [Comissariat]: Javier Moral Martín i Joan Gómez Alemany.

Aquesta col·laboració entre l’OCCC i la Fundación Museo Salvador Victoria de Rubielos de Mora s’erigeix sobre una tesi conceptual poderosa: la voluntat de transformar la celebració monogràfica en un “diàleg” polifònic.

.

  1. L’Eix Conceptual: El Diàleg com a Metàfora del Quartet de Corda

El projecte neix d’una dissecció etimològica del terme “diàleg” (diálogos: a través de la paraula i la raó), però els comissaris proposen una expansió semàntica cap al terreny visual i plàstic. En aquesta mostra, el diàleg no és un canal de comunicació estàtic, sinó una fricció productiva entre estètiques i èpoques. Aquesta hibridació de llenguatges és la que permet que l’acte de dialogar transcendeixi el verb per convertir-se en matèria, color i espai.

L’estructura de l’exposició s’eleva mitjançant la metàfora musical de Johann Wolfgang von Goethe, qui definia el quartet de corda com una conversa entre quatre veus que raonen. Aquesta configuració de “dos violins, una viola i un violoncel” —analitzada profundament en l’assaig de Paco Yáñez sobre els diàlegs musicals i el temps en la pintura— serveix per justificar una mostra col·lectiva on les individualitats es mantenen intactes però s’integren en un tot coherent. L’elecció d’un quartet garanteix una paritat absoluta on cap discurs predomina, permetent que el “feix de melodies” artístiques cree una ressonància nova en l’espectador.

Aquest quartet artístic s’organitza a través d’una complexa genealogia que entrellaça l’amistat d’avantguarda amb el llegat de sang.

.

  1. Anàlisi dels Protagonistes: Genealogia i Estils en Conflicte

La mostra articula una doble línia de força: la complicitat generacional d’aquells que compartiren les aules de l’Escola de Belles Arts (Gómez i Victoria) i la continuïtat evolutiva de la nissaga Gómez.

Artista Perfil i Aportació
Vicent Gómez García Eclecticisme dialèctic. Mestre en la hibridació d’estils (cubisme, materisme, geometrisme) i creador de les “pictoescultures”.
Salvador Victoria Marz Abstracció lírica i geomètrica. L’exposició compta amb 25 peces cedides des de Rubielos de Mora que exploren l’essencialitat de la forma circular.
Josep-Marí Gómez Lozano Figuració reflexiva. Aporta una mirada antropològica a través d’obres com Autoretrat (1973) o València, porta de l’art clàssic (ca. 1981).
Joan Gómez Alemany Hibridació i pintura expandida. Cineasta i compositor, autor de l’assaig sobre Victoria amb Alfonso de la Torre (2025).

L’impacte analític de la mostra resideix en com l’obra de Vicent Gómez i Joan Gómez deconstrueix la dualitat estèril entre “figuració i abstracció”. Per a l’espectador contemporani, aquesta renúncia a les etiquetes tancades actua com un motor de reflexió: l’art no és una categoria, sinó un procés en constant mutació. Aquesta llibertat formal és la que empeny les obres a desbordar els límits del marc tradicional.

.

  1. Interdisciplinarietat: Més enllà de la Pintura Tradicional

L’exposició es projecta com una experiència multidisciplinària que desafia la bidimensionalitat. El pas de la “conversa” a la forma física es manifesta en formats “expandits”:

  • Pictoescultures: En Vicent Gómez, la pintura adquireix una presència volùmica, trencant la frontera entre el pla pictòric i l’espai tridimensional.
  • Partitures Gràfiques: Joan Gómez trasllada el concepte de diàleg al terreny sonor, on el grafisme es converteix en una eina de composició musical.
  • Obra Cinematogràfica: El cinema s’utilitza com una eina de meta-diàleg; les pel·lícules de Joan Gómez, sovint protagonitzades per Gómez Lozano, reflexionen sobre el llegat del patriarca, creant una fricció entre la imatge en moviment i l’estatisme del quadre.
  • Gravats: La selecció de Salvador Victoria subratlla la importància de l’obra gràfica com a laboratori de l’abstracció d’avantguarda.

Aquesta riquesa de suports assegura que el diàleg no s’esgoti en l’acte de la mirada, sinó que es documenti per a la posteritat.

.

  1. El Llegat Documental: El Llibre-Catàleg i Temes de Major Interès

El volum editat per EdictOràlia se separa radicalment de publicacions prèvies com Valencia y la abstracción. Si aquell era un catàleg raonat de l’obra de Vicent Gómez, el llibre actual és un registre documental del diàleg viu que s’estableix a la sala, recollint les veus de Joan Ramon Escrivà, Ricardo García Prats i els mateixos comissaris.

Dins d’aquest corpus documental, tres temes emergeixen amb una força especial:

  1. El trencament amb el “llast” del sorollisme: L’heroïcitat estètica de Gómez i Victoria en girar l’esquena a l’impressionisme oficialista de la postguerra per abraçar l’avantguarda.
  2. La col·laboració pare-fill: L’obra València. Al·legoria del Bon Govern, realitzada entre 2003 i 2021, testimonia un diàleg creatiu ininterromput de divuit anys que va sobreviure a la mateixa absència física de Vicent Gómez.
  3. La connexió territorial: El vincle cultural indestructible entre la ciutat de València i Rubielos de Mora, territori on l’obra de Gómez viatjarà per continuar aquesta conversa en la seu de la Fundación Museo Salvador Victoria.
    .
    .
  1. Conclusió: La Ressonància del Diàleg Compartit

En darrera instància, “En el centenari de Vicent Gómez García (1926-2026)” assoleix la seua fita més ambiciosa: no ser una exposició tancada sobre si mateixa, sinó un espai obert a la trobada. La metàfora del quartet de corda ens ensenya que la cultura viva no es troba en la puresa de l’estil, sinó en la fricció entre generacions.

La riquesa d’aquesta proposta resideix en la seua capacitat de generar noves ressonàncies; és una invitació a l’espectador per a participar en un diàleg que, com tota gran obra d’art, no pretén ser exhaustiu, sinó infinitament suggeridor.

.

Us deixem l’entrevista realitzada el dia 9/4/2026 en el programa VEUS ACICOM, que realitzem en Russafa Ràdio