“ESTIMADA FLOR” en Cineclub Acció Documental +, 21/01/2026, 18h. CCC OCTUBRE
ACICOM i ACPV, amb la col·laboració de Docs Barcelona, et convidem a una sessió del cineclub projectant el documental:
“ESTIMADA FLOR” de Paolo Cognetti en Cineclub Acció Documental +, 21/01/2026, 18h. CCC OCTUBRE
Bèlgica, Itàlia (2024). 80 minuts V.O. Italià SUBT. Català.
Dimecres 21/01/2026 a les 18:00h a la sala d’Actes del
Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE
.
L’entrada és lliure amb reserva prèvia de butaca fins a completar aforament,
mitjançant el formulari:
https://acicom.org/Estimada-Flor-Cineclub
.
El Cineclub compta amb ajudes parcials de l’Ajuntament de València i de l’Institut Valencià de Cultura (IVC) (encara sense resoldre en 2025) .
:: Logline
Aquesta no és una pel·lícula sobre com podem salvar les muntanyes, és una pel·lícula sobre com les muntanyes podrien salvar-nos.
Sinopsi:
L’escriptor Paolo Cognetti debuta en la direcció amb aquest llargmetratge en el qual, juntament amb en Laki, el gos amb qui es fan companyia mútua, puja cap a les cotes més altes del Monte Rosa, empès pel desig d’entendre per quin motiu ja no arriba aigua a la casa on viu. Pel camí, coneix i entrevista alguns amics, que coneix de fa temps, que viuen a la vall de Gressoney, que li expliquen quin sentit té per a elles viure a la muntanya, com ara en Remigio; l’Arturo Squinobal i la seva filla Marta de l’Orestes Hutte, el primer refugi vegà dels Alps; la Corinne i la Mia, del refugi Mezzalama; en Sete, un xerpa d’alta muntanya a Quintino Sella al Felik, un dels refugis més alts d’Europa, i el cantautor i escriptor Vasco Brondi, present en un cameo.
:: La direcció
Paolo Cognetti va néixer a Milà el 1978. Va debutar amb diverses col·leccions de relats curts publicades per Minimum Fax. És autor de El noi salvatge (Il ragazzo selvatico, Terre di Mezzo, 2013), Les vuit muntanyes (Le otto montagne, Einaudi, 2016), Sense arribar mai al cim (Senza mai arrivare in cima, Einaudi, 2018), La felicitat del llop (La felicità del lupo, Einaudi, 2021) i Giù nella valle (Einaudi, 2023).
L’any 2021 va editar L’Antonia, sobre Antonia Pozzi (Ponte alle Grazie). Aquell mateix any es va estrenar, tant en format de documental cinematogràfic com en format pòdcast, Big North – Paolo Cognetti. Sogni di Grande Nord.
Per Les vuit muntanyes, traduïda i publicada a més de 40 països, va rebre el 2017 el Premi Strega (el guardó literari més prestigiós d’Itàlia), el Premi Strega Giovani i el Prix Médicis étranger. L’adaptació cinematogràfica del llibre va guanyar el Premi del Jurat al Festival de Cannes 2022 i quatre premis David di Donatello 2023, entre ells el de Millor Pel·lícula.
:: Fitxa tècnica
- Direcció: Paolo Cognetti
- Productors: Leonardo Barrile, Franco Di Sarro, Francesco Favale
- Cinematografia: Rubens Impens
- Edició: Mario Marrone (A. M.C.)
- So: Paolo Benvenuti, Daniel Sosio
- Música: Vasco Brondi
- Distribució: DocsBarcelona Distribution
Premis:
- hlava IDFF, secció oficial 2024
- Thessaloniki International Documentary Festival, secció oficial 2025
- 77th Locarno Film Festival, estrena mundial.
CRÍTIQUES I OPINIONS:
- La crítica va subratllar com la pel·lícula escapa de la definició clàssica de documental per entrar en el debat sobre la crisi climàtica i plantejar més preguntes que respostes. La van definir com una «obra de reflexió», «un homenatge il·limitat al mont Rosa» i una «sessió de meditació visual a les muntanyes» amb «fins i tot alguns flaixos de bogeria excèntrica», que tanmateix no aconsegueix emocionar.
Cineuropa – “Review: A Flower of Mine”:
https://cineuropa.org/en/newsdetail/465203/
– Subratlla que Cognetti evita el melodrama: no abusa de la veu en off i deixa espai al silenci, a la natura i als rostres.
– Valora positivament els personatges locals (Remigio Vicquery, Arturo i Marta Squinobal, Sete Tamang) com a portadors de memòria, solitud i formes de vida alternatives a la “civilització”.
– El text remarca el risc d’egocentrisme quan el director és protagonista, però assenyala que aquí preval la voluntat de preguntar, escoltar i preservar un món en transformació.
-
The Film Verdict – “A Flower of Mine”:
https://thefilmverdict.com/a-flower-of-mine/
– Defineix el film com un “ode to nature” que dialoga amb l’univers literari previ de Cognetti (Aosta, muntanya com a espai existencial).
– Posa l’èmfasi en el caràcter de registre històric d’un paisatge i una cultura amenaçats pels canvis climàtics i socials, reconeixent que les imatges no sempre arriben a la força de la seva escriptura
En conjunt, les crítiques coincideixen a veure’l com una ode a la natura i un registre d’un paisatge i d’una cultura alpina amenaçats, que dialoga amb els llibres de Cognetti i amb l’ecocinema contemporani, tot situant la crisi climàtica al centre, però a través de la mirada concreta i sensible d’un escriptor que observa, escolta i dubta més que no pas imposar un missatge
Col·loqui posterior iniciat pels panelistes:
,.
Pepa Crespo Villora
Llicenciada en CC.II. (Periodisme). CEU Sant Pau, València. Màster en Màrqueting i Comunicació. Universitat de València/Escola de Negocis Luís Vives. Cursant la carrera vaig començar a interessar-me per la comunicació empresarial i institucional (no era habitual), amb una visió “integral” del paper de la informació en la societat. Profesionalment m’he desenrotllat en este àmbit, tenint la fortuna de formar part des dels seus inicis de dos projectes de gran rellevància: la Ciutat de les Arts i de les Ciències, com a responsable de Promoció i Publicitat, des d’on “vaig viatjar” a l’altre extrem del Jardí del Túria per a assumir la Direcció de Comunicació de BIOPARC. “Treballs” amb els quals he gaudit del compromís amb la cultura, l’amor pels animals i la protecció de la naturalesa.
La meua relació amb els animals de família ha sigut molt profunda, primer amb una gata, Miss, que fins i tot m’esperava en l’entrada de casa. Fins que amb més de 20 anys la vaig acompanyar en la seua final.
Després em van diagnosticar al·lèrgia, principalment als gats i també gossos. Pel que vaig entendre que ja no tornaria a tindre’ls a casa.
El canvi va vindre quan vaig arribar a BIOPARC, on realment vaig interioritzar que calia fer alguna cosa per a reconduir la nostra relació amb els animals, preservar la biodiversitat i fer les paus amb la naturalesa. Calia acostar la vida salvatge i els seus problemes a la societat i també donar llum sobre la situació dels animals més pròxims. Un altre punt d’inflexió va ser conéixer a Jane Goodall, algú verdaderament excepcional. Entre moltes coses, comencem amb les desfilades de gossos amb la protectora AUPA (Adopta un Gos Abandonat) per a obrir este particular món a la gent, trencar estereotips i estigmes.
I ací va arribar Ted, que va decidir adoptar-me. Vaig entendre que la vida són causalitats. Mi màxima preocupació era aprendre perquè ell fora feliç. I és el millor que m’ha passat, que ens regalara 12 anys de la seua vida a Ernesto i a mí. Hem pujat més de 70 tresmils, hem compartit l’amor per les muntanyes a gaudir dormint mirant el cel i ens ha ensenyat a viure fins al seu últim sospir. En la transformació personal, a més a més de deixar de menjar carn, cada vegada tenia més necessitat de comprendre el món animal, les seues necessitats, motivacions o comunicació.
Ara està Tir, molt distint, un repte, una alegria. I un exemple per a afrontar, per exemple, la mort.
Els animals tenen una capacitat increïble per a despertar la nostra empatia, ens fan millors persones just per això, perquè ens fan més animals.
https://bioparcvalencia.es/ca/
Toni Massel Soler + Alba Pla Llinares
En representació d’Arrels del Canvi.
Toni Massel Soler, activista i militant d’Arrels del Canvi, així com estudiant de física a la Universitat de València. Amb 21 anys d’edat, fa dos anys que practique la militància i em desenvolupe políticament en actiu en moviments socials de base. Tot i això, he estat relativament connectat amb el món de la política no institucional des que soc adolescent, moment en el qual es van començar a manifestar les meues inquietuds per l’ecologisme i les primeres formes de rebuig al capitalisme que posteriorment, amb el pas del temps, esdevindrien conviccions.
Arrels del Canvi és un col·lectiu ecologista juvenil de València que es dedica a formar-se sobre les distintes arestes de la crisi ecosocial i prendre acció davant d’ella per poder construir futurs desitjables. Es tracta d’un moviment de base horitzontal que vol ser part d’un canvi de paradigma que, amb les recents catàstrofes climàtiques, es revela amb tota la seua urgència i necessitat. Per fer-ho, es basen en un diagnòstic complet de la crisi ecosocial, identificant el capitalisme, l’acceleració i la sobreproducció com les causes d’aquesta crisi, i recordant que no es tracta d’un problema aïllat, sinó que reconeixen la interseccionalitat de tots els problemes socials i com aquesta xarxa de dinàmiques trencades destrueixen i vulneren la nostra interdependència i ecodependència. És per això que promouen l’acció basada en la teoria decreixentista, anticapitalista, ecofeminista, decolonial i antifeixista.d’aquest col·lectiu jove de persones que treballen per la justícia ecosocial
https://x.com/arrelsdelcanvi_ https://www.instagram.com/arrelsdelcanvi_/
Carles Porcel, capacitador, vocal del Consell d’ACICOM.
La seua especialitat és el modelatge conductual, una metodologia que li permet comprendre operativament dimensions subtils com els sentiments, la felicitat o el benestar. A través de l’ús dels models DBM®, Porcel estructura com les persones o organitzacions “fan” les emocions o com “fan” ser eficaces, anant més enllà dels “simples objectius” per a plantejar processos vitals integrals que permeten avançar sòlidament. El seu treball busca resultats significatius, ajudant a les persones a crear plenitud vital o a reinventar-se professionalment de forma transformadora.
Autor del llibre: Deixar de ser el germà xicotet de la política
- Vols rebre setmanalment els articles de Carles Porcel?
- https://editorialcirculorojo.com/deixar-de-ser-el-germa-xicotet-de-la-politica/
- https://www.goteo.org/project/deixar-de-ser-el-germa-xicotet-en-la-politica
- https://www.instagram.com/carles_porcel/
- https://mastodont.cat/@carlesp
- Contacte amb Carles Porcel: Telèf: 695015569 correu electrònic: carles@capacitador.info
Tràiler ESTIMADA FLOR
PER A SABER-NE MÉS:
- Viquipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Estimada_flor
- Notícies de Variety sobre Locarno: contextualitzen l’estrena com a documental climàtic alpí que obre el festival, amb referència explícita a la sequera de 2022 i a la influència de les “36 vistes del Mont Fuji” de Hokusai en l’estructura. https://variety.com/2024/film/festivals/alpine-climate-doc-flower-of-mine-eight-mountains-locarno-1236084289/
- 10/01/26 a les 19h Ontinyent: Cine Club Utiye (Centre Comercial el Teler, Carrer Pintor Segrelles, 1)
- 13/01/26 a les 20:15h. Cine Club Villena. Casa de la Cultura. Plaça Santiago, 7, Villena, 03400
- 14/01/26 a les 19h: Pedreguer: Casal Jaume I ( C/València 14,B)
- 16/01/26 a les 19h: Lliria: Casal d’ACPV del Camp de Túria (Av. dels Furs, 17)
- 21/01/26 a les 18h. Centre Octubre, Carrer Sant Ferran, 12, València