Ciutadania Consultes financeres Consum Formació Per a Saber Més Vida associativa

Crònica de la Jornada HABITATGE COMPARTIT, realitzada el 23/4/2025

by

ACICOM, dins del seu programa d’activitats relacionades amb el consum, vam organitzar el 23 d’abril del 2025 una Jornada relacionada amb l’habitatge. En concret sobre l’habitatge compartit, en les seues diverses modalitats i realitats. Vam comptar amb un important panell de persones i entitats que van aportar en un model de conversa oberta el seu coneixement i experiències. Més de 50 persones ens vam trobar en la Sala de l’Àtic del Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE.

Persones representants de diverses entitats i realitats,  vam explorar el panorama de l’habitatge col·laboratiu i les seves alternatives. Un debat sobre els reptes i les possibilitats de models com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, les viviendes compartides per a gent gran amb baixos recursos, i la lluita contra els desnonaments. Dialogàrem al voltant de les dificultats de finançament, obstacles administratius i la necessitat de marcs legals clars, mentre es destaquen iniciatives pioneres i experiències concretes. Una conversa oberta que va constatar  la complexitat d’implementar solucions innovadores per al dret a l’habitatge, subratllant la importància de la col·laboració ciutadana, el suport tècnic i la voluntat política.

Volem agrair a totes les persones panelistes les seues aportacions:

 

Pilar Alguacil Marí, Catedràtica de Dret Financer i Tributari en la Universitat de València.

 

Julia Pineda Soler, arquitecta, màster en Ciutat i Urbanisme. Sòcia treballadora de Crearqció (https://www.crearqcio.com/) i membre de l’equip tècnic de Domèstiques. https://x.com/domestiqueslab 

logo crearqcio                     

Amparo Azcutia, cofundadora de l’ONG Hogares Compartidos per a persones majors de 60 anys amb escassos recursos econòmics.

http://www.hogarescompartidos.org/
608224866 de 9 a 14h.  

 

 

Paco Martínez Moreno, portaveu de la PAH València. https://afectadosporlahipoteca.com/ https://www.instagram.com/pah_valencia/ https://x.com/PAH_Valencia pahvalencia@gmail.com 622784061

 

 

Rafael Redondo Collado presidente de SISTAR https://www.residencialvacacionespermanentes.es/ca

 

Alexis Ruiz Valdivia, Tresorer en el Consell Rector de Resistir Cooperativa Valenciana

 

Julio Soria González, arquitecte, de la cooperativa CONVIURE GODELLA, 

julio soria gonzalez arquitectos, s.l. C/Dr. Sanchis Sivera, 8-19, 46008 valencia tel 96 382 02 71   03663@ctav.es

 

 

 

Carles López Cerezuela, coordinador de la Jornada. Soci d’ACICOM i de NEITIN

 

 

La jornada va estar moderada i conduïda per: 

 

 

Jose Ignacio Pastor Pérez, fundador i President d’ACICOM

 

 

Reportatge fotogràfic de la Jornada (punxa damunt si vols veurre l’àlbum)

20250423 Jornada Habitatge Compartit

A continuació t’oferim tota la informació que hem pogut extraure de les múltiples i diverses intervencions realitzades. Hem utilitzat una eina d’IA, notebooklm, que ens ha facilitat molt les feina.

Jose Ignacio Pastor va realitzar la presentació i introducció de la Jornada, presentant els objectius i emmarcant l’activitat com una pràctica com associació de persones consumidores, que front a la crisi de l’habitatge, es planteja com una de les possibles vies de solució l’habitatge compartit, molt coherent amb un ús diferent de l’habitatge, primant el seu ús i no el negoci o l’especulació, la qual cosa comparteix  valors amb la propietat dels comuns.

Les primeres intervencions van estar al càrrec de Pilar Alguacil Marí i de Julia Pineda Soler, que van donar un marc general sobre la situació i els models d’habitatge compartit (adjuntem la presentació realitzada per Julia Pineda)

La jornada va oferir un resum detallat de les principals idees i temes tractats, explorant diferents models alternatius d’habitatge com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, l’habitatge compartit per a gent gran i les iniciatives ciutadanes per fer front a la crisi de l’habitatge. S’inclouen cites textuals per il·lustrar els punts clau.

1. Cooperatives d’Habitatge en Cessió d’Ús

Temes Principals:

  • Origen i Impuls: La idea de les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús va sorgir davant la pandèmia com una resposta a les demandes de la societat i va ser impulsada per la Subdirectora d’Economia Social de la Generalitat Valenciana.
  • “vosaltres vosaltres i va en fer la guía de las cooperativas de vivendes en cesión de uso que la ten la página es gratuita está accesible para tot o que i que me consta que en civic y en puestos usat us y va a correr per to España“
  • Guia i Recursos: Es va crear una guia accessible i gratuïta sobre com crear cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, la qual ha tingut una àmplia difusió i ús.
  • Informe sobre l’Estat de la Qüestió: Es va elaborar un informe exhaustiu sobre l’estat de l’art de la vivenda col·laborativa a nivell mundial i a Espanya, incloent un estudi de camp dels projectes existents a la Comunitat Valenciana.
  • “el primer que fer es un informe de cómo estaba pues el estado dearte que no el estado de la cuestión y un informe que también está a disposra también tenido a la web de aula empresa social en la universidad de valencia“
  • Aspectes Clau: L’informe va abordar aspectes fiscals (autonòmics i locals), jurídics i problemes plantejats, amb l’objectiu de facilitar la creació d’aquest tipus d’habitatge sense ànim de lucre.
  • Llei de Vivendes Col·laboratives: La Generalitat Valenciana va mostrar interès en crear una llei específica per a les vivendes col·laboratives, col·laborant amb experts i basant-se en l’informe previ.
  • Dificultats Inicials: Explicar el funcionament fiscal d’aquest model era complex, especialment pel que fa a les deduccions i les quotes pagades per la cooperativa.
  • “estos fenómenos son difíciles de entendre al principio y clar que explicar to desde la p con la apa como siempre bueno les cooperatives siempre pasa porque tú tenes que explicar la p con la a desde el principio“
  • Cooperatives com a Empreses: Es destaca que, a més de ser un model d’habitatge, les cooperatives són empreses que requereixen gestió i presa de decisions, amb possibles impactes econòmics significatius.
  • “la cooperativa es la paella o les falles es algo valencia no que es el caldero es la recepta es lo que menes no donc la cooperativa es el mate es la gent que anem a viure peredifici tamb sobretot també es una empresa“
  • Propòsit Transformador: El cooperativisme d’habitatge es veu com una alternativa a la compra i el lloguer tradicionals, basada en la propietat col·lectiva, el dret d’ús i la desmercantilització de l’habitatge.
  • “la clau no este tema es molt important per nosales este tema de la propietat collectiva y el dret dur fr a la propietat individual no y la possessió dels habitates tamb com a marc de transformació de l’accés ahabitat no“
  • Beneficis: Estabilitat i seguretat habitacional, habitatge de qualitat adaptat a les necessitats, foment de la comunitat i la col·lectivització de la lluita per l’habitatge.
  • Requisits: Grup promotor, suport tècnic integral, sòl, finançament i constitució legal de la cooperativa.
  • Replicabilitat: La importància de la intercooperació i la creació d’un sector cooperatiu fort per aconseguir una veritable transformació i oferir una alternativa d’accés a l’habitatge a gran escala.
  • Projectes Pilot: La necessitat d’impulsar projectes pilot per demostrar la viabilitat del model i superar la manca d’experiència pràctica.
  • “encara no tenim un projecte en fase de convivcia segurella ser el primer no però encara no hem arribat ahí alhores hem de fer est fent molta for arribar a proecte pilot però nos ens agrada pensar o ens agrada tamb no perdre de vista que una vegada el proectes pilotemasar a replicar el model y a generar un sector cooperatiu fort“
  • Nova Visió del Sector Immobiliari: El cooperativisme d’habitatge es presenta com una manera de repensar el sector immobiliari des de l’economia social i solidària, prioritzant els interessos de la ciutadania i el bé comú.
  • “pensar un altre sector immobiliari de pensar un sector immobiliar que fa el b que realment v interessos de la ciutad no“
  • Gestió Comunitària: Implica una gestió participativa i transparent d’un bé bàsic com l’habitatge, amb una visió a llarg termini i respectuosa amb l’entorn.

2. L’Experiència de “Vacances Permanents” (Cohousing per a Gent Gran)

Temes Principals:

  • Motivació: Un grup de persones majors busca una forma alternativa d’envellir, basada en la convivència, l’autogestió, la responsabilitat i la independència.
  • “nos planteamos que otra forma de envejecer en pos O sea, somos gente mayor, eh, que llegamos un tiempo que te cubieras, que has vivido la la vejez de tus padres, el cuidado y tal y hay muchas y no quieres ese tipo de de forma de envejecer para ti, quieres buscar otras fórmulas de de envejecer.“
  • Inspiració: La visita a experiències de vivendes col·laboratives en altres països va ser un factor clau per impulsar el projecte.
  • Procés: Seguir la guia de cooperatives d’habitatge, participar en formacions i en la discussió de la llei de vivendes col·laboratives.
  • Valors: Alegria, empatia, col·laboració i altres principis per regir la convivència i construir una comunitat cohesionada.
  • “nos planteamos una serie de valores o principios que debe de tener o regir esa esa convivencia. Ahí tenéis algunos pues la alegría, la empatía, la colaboración…“
  • Característiques: Vivendes privades amb zones comunes, propietat col·lectiva de la cooperativa, capital social recuperable i absència d’especulació.
  • Grup Humà: La importància de construir un grup amb afinitats i valors compartits, a diferència de la compra tradicional on no es trien els veïns.
  • Dificultats: Trobar terreny assequible i adequat, complexitat dels tràmits administratius (especialment amb els ajuntaments i en matèria urbanística).
  • “uno de los principales problemas que se tiene es encontrar el terreno, ¿dónde lo vas a hacer? Porque no hay hoy en día los ayuntamientos eh no te lo ceden fácilmente y aparte es muy complicado el tema de la sesión porque de la administración es muy muy complicado. El tema urbanístico es superclicado…“
  • Compra de Terreny: Adquisició d’una antiga fàbrica de paper al Saret a Alfara de la Baronia, inicialment amb problemes d’interpretació urbanística sobre el seu ús (terciari/dotacional/residencial).
  • Modificació Urbanística: Intents de modificar el pla urbanístic que van ser complexos i lents, però que es van veure facilitats pel decret de serveis socials de 2023 que incloïa les vivendes col·laboratives com a equipaments de serveis socials.
  • Situació Actual: Cooperativa amb 50 socis, 33 vivendes compromeses (de 44 previstes), edat mitjana dels socis de 63 anys, procés d’incorporació de nous socis amb un període de coneixement mutu.
  • Objectius: Envelliment actiu, col·laboratiu, saludable i productiu, millora de la qualitat de vida, cura mútua, lluita contra la soledat no desitjada, foment de l’economia social i de proximitat, integració al municipi.
  • Suport Legal i Associatiu: Participació en la llei de vivendes col·laboratives i pertinença a l’associació Coabiten, que agrupa projectes i tècnics del sector a la Comunitat Valenciana.
  • Projectes Similars: Existència d’altres projectes de cohousing en la Comunitat Valenciana en diferents fases de desenvolupament.
  • Costos: Estimacions inicials de 150.000€ per vivenda (any 2021), però amb un augment significatiu posterior (40% o més) a causa de la inflació i els costos de construcció. S’estudia la viabilitat de vivendes més petites per a persones soles.

3. L’Associació “Hogares Compartidos” (Habitatge Compartit per a Persones Majors amb Dificultats Econòmiques)

Temes Principals:

  • Objectiu: Proporcionar habitatge a persones majors amb pensions baixes (especialment les no contributives de ~500€ al mes) que no tenen vivenda en propietat.
  • Necessitat Creixent: El problema de l’accés a l’habitatge per a la gent gran amb recursos limitats s’ha intensificat amb l’augment dels preus del lloguer.
  • Alternativa a les Residències: Es critica el sistema actual que sovint deriva les persones majors desnonades a residències, quan encara són autònomes i prefereixen viure de manera compartida. L’edat mitjana d’entrada a una residència (~82 anys) contrasta amb les necessitats de persones de 60 a 80 anys.
  • Model Inspirador: Adaptació del projecte “Llar Compartida” de Barcelona, amb un enfocament en el sentiment de pertinença i la lluita contra la soledat.
  • Perfil dels Residents: Persones amb pensions baixes que poden haver experimentat pèrdues econòmiques per diverses raons (separacions, mals negocis, cura de familiars).
  • Demanda Supera l’Oferta: Una gran quantitat de sol·licituds anuals (560), però una capacitat d’allotjament molt limitada (12 persones l’any passat), deixant moltes persones en situació de precarietat habitacional (sofàs, trasters, cotxes, càmpings).
  • Recursos Limitats: L’associació és petita (5 persones) i no pot fer seguiment de totes les persones que necessiten ajuda.
  • Vincle amb la Salut Mental: Es recorda que les persones majors i els joves tenen uns dels nivells més alts de suïcidi, en part a causa de les dificultats per trobar habitatge.
  • Foment del Model: Intent d’influir en l’administració per promoure un model d’habitatge compartit on les persones majors autònomes puguin viure juntes.
  • Preferència per l’Habitatge Compartit: Les persones que viuen en “Hogares Compartidos” no desitgen marxar, a diferència d’algunes experiències en residències.
  • Recursos Existents: Un gran nombre de persones a la Comunitat Valenciana cobren pensions no contributives (45.000), evidenciant la necessitat d’aquest tipus d’habitatge.
  • Col·laboració amb Propietaris Solidaris: L’associació depèn de propietaris que ofereixen “lloguers ètics” a preus per sota del mercat. La definició d'”ètic” pot ser subjectiva.
  • Experiències en Altres Comunitats: Models d’habitatge compartit gestionats per ajuntaments en zones rurals (p. ex., Conca) amb bons resultats en termes de benestar i autonomia.
  • Crítica al Model Actual d’Habitatge Protegit: Es considera que alguns models existents no fomenten suficient autonomia per a les persones majors.
  • Necessitat Constant de Pisos: L’associació té una ocupació del 100% dels seus 14 habitatges i una llarga llista d’espera.
  • Empoderament Ciutadà i Innovació Social: El model d'”Hogares Compartidos” posa en valor la capacitat de les persones de prendre el control de les seves vides i buscar solucions alternatives a la crisi de l’habitatge.
  • Desaprofitament d’Habitatge Públic: Es denuncia que vivendes tutelades per l’IVASS que queden buides no es gestionen per donar-los un ús social, malgrat les demandes de diverses organitzacions.

4. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Crisi de l’Habitatge

Temes Principals:

  • Evolució de la Problemàtica: Inicialment centrada en les hipoteques (des de 2008), la PAH ara atén principalment persones afectades per problemes de lloguer (preus elevats, no renovació de contractes per fons voltor).
  • Desnonaments: Un alt nombre de desnonaments a València l’any 2024 (3600-3700), amb una majoria corresponent a lloguers (70%). Un 25% són per hipoteques i un 5% són “desnonaments silenciosos”.
  • Propostes a l’Administració: La PAH ha presentat programes com el “Yogat” (similar a un model català) per tal que l’administració es faci càrrec del lloguer de vivendes de grans tenidors, però no han obtingut resposta favorable.
  • Tanteig i Retracte: L’eliminació o no aplicació del decret de tanteig i retracte (que permetia a l’administració comprar finques per fer habitatge social) per part de l’actual govern valencià.
  • Habitatge Buït: Denúncia de la gran quantitat de pisos buits de la SAREB a València (50.000), que no es posen a disposició per a ús social malgrat haver estat pagats amb diners públics.
  • Compra d’Habitatge per l’Administració: Una proposta de compra de 500 pisos a la Comunitat Valenciana per part de l’administració, però amb un nombre reduït en bones condicions i un cost elevat.
  • Persones Majors Desnonades: Dificultat per reallotjar persones majors que perden la seva llar per desnonaments hipotecaris o altres circumstàncies.
  • Apartaments Turístics: Crítica a la proliferació d’apartaments turístics a València (12.000 aproximadament, amb un 50% il·legals) que contribueixen a l’augment dels preus del lloguer i la reducció de l’habitatge residencial.
  • Construcció vs. Habitatge Existents: La PAH critica l’enfocament de l’administració de prioritzar la construcció de nova vivenda en lloc d’utilitzar i rehabilitar l’habitatge buit existent.
  • Ocupació: Desmistificació del problema de l’ocupació, amb un percentatge molt baix de casos d’ocupació mafiosa (255 de 16.000 a Espanya l’any 2023).
  • Falta de Resposta de l’Administració: Dificultat per obtenir solucions concretes per part de la Conselleria d’Habitatge, malgrat les bones paraules.
  • Interès pel Cooperativisme i l’Habitatge Compartit: La PAH busca aprendre d’altres models com el cooperativisme i l'”Hogares Compartidos” per explorar solucions alternatives a la crisi de l’habitatge.
  • Fons Voltor: Consciència de l’impacte dels fons voltor que compren immobles per especular i els mantenen buits, afectant greument l’economia i l’accés a l’habitatge.
  • Exemple de Godella: Un fons ha entrat al barri de la Fontanella amb la intenció de desallotjar els residents, fins i tot a aquells que volen comprar les seves vivendes, per vendre-les posteriorment al fons per la meitat del seu valor.

5. L’Experiència de la Cooperativa “Resistir” i “Conviure Godella”

Temes Principals:

  • Origen i Finalitat: “Resistir” va néixer el 2016 amb la mateixa finalitat que altres iniciatives de vivenda col·laborativa, amb la intenció inicial de desenvolupar un projecte en sòl públic en concessió d’ús.
  • Dificultats amb el Sòl Públic: Malgrat la comunicació amb diverses administracions, no va ser possible obtenir la cessió de sòl públic, una situació que persisteix anys després.
  • Factor Temps: El pas del temps i l’edat avançada dels socis van obligar a la cooperativa a replantejar la seva estratègia per agilitzar el projecte.
  • Canvi d’Estratègia: Decisió de buscar sòl públic per comprar, però posteriorment dificultats per obtenir finançament bancari.
  • Acord amb un Promotor: Davant la manca de finançament, es va arribar a un acord amb un promotor privat per al desenvolupament del projecte en sòl privat, amb un model de cessió d’ús als socis cooperativistes mitjançant un contracte d’arrendament.
  • Procés Administratiu: Complexitat i lentitud dels tràmits amb l’Ajuntament de Godella per obtenir la llicència d’obra, amb reclamacions als plens municipals. Finalment, es va obtenir la llicència i el projecte està en execució.
  • Pros i Contres del Model amb Promotor: Menor desemborsament de capital inicial per als socis, però menor informació sobre els costos finals durant la fase d’execució.
  • Relació amb el Promotor: Bona relació amb el promotor en tots els sentits.
  • Manca d’Implicació de l’Administració: Denúncia de la manca d’implicació real de l’administració en facilitar la cessió de sòl públic, malgrat les declaracions d’interès puntuals (sovint amb finalitats polítiques).
  • Dificultats de Finançament: Gran problema per obtenir finançament bancari per a col·lectius de gent gran, amb l’excepció d’alguna entitat específica de banca social.
  • “Conviure Godella”: El projecte concret a Godella, amb 21 vivendes previstes i una llista de 30 socis interessats. Està a punt de constituir-se com a cooperativa independent de “Resistir”.
  • Temps de Desenvolupament: El procés des de la idea inicial fins a la finalització de l’edifici es preveu en un termini d’aproximadament 9 anys (en aquest cas), considerat un termini relativament curt en comparació amb altres experiències.
  • Silenci Positiu: La decisió de no utilitzar el silenci positiu per a la llicència d’obra per evitar problemes posteriors amb la llicència d’ocupació.
  • Interpretació Normativa: Dificultats amb l’Ajuntament de Godella en la interpretació de la normativa urbanística (articles 92 i 93 del Pla General) pel que fa a la obligació de places d’aparcament, que va paralitzar el tràmit de la llicència durant un temps.
  • Factors Polítics i Tècnics: La complexitat de la presa de decisions, influenciada per factors polítics, canvis de tècnics municipals i la necessitat d’informes tècnics favorables.
  • Inseguretat Jurídica: La manca d’una normativa clara i consolidada per a la vivenda col·laborativa a la Comunitat Valenciana genera inseguretat jurídica i dificultats en els tràmits.
  • Llei de Vivendes Col·laboratives: Tot i que la llei existeix, la seva aplicació i la seva connexió amb altres normatives encara generen problemes i incertesa. Fins i tot el Registre de la Propietat pot posar dificultats en l’aprovació d’estatuts basats en aquesta nova llei per manca de precedents.
  • Aliances Público-Privades: El model de “Conviure Godella” representa una mena d’aliança público-privada o iniciativa social amb col·laboració privada.
  • Costos i Finançament (Alexis Ruiz): La manca de finançament bancari tradicional per a projectes de gent gran és un obstacle important. Només algunes entitats de banca social com Fiare ofereixen alternatives, però amb limitacions de capitalització.

6. L’Experiència d’un Arquitecte en Projectes de Vivenda Col·laborativa (Julio Soria)

Temes Principals:

  • Experiències Prèvies: Participació en projectes per a gent gran amb idees similars al cohousing, però a gran escala (200-300 vivendes), amb èmfasi en la integració generacional i serveis comuns (assistència 24 hores, convenis amb la seguretat social). Aquests projectes no van prosperar per la manca de finançament i la desaparició del grup inicial.
  • Projectes Urbans Petits: Intent d’organitzar projectes més petits entre grups d’amics amb afinitats, amb la idea de construir un edifici per llogar i pagar la hipoteca, però sense arribar a concretar-se per la manca d’inversió i organització.
  • Rol de l’Arquitecte: La importància de definir de manera molt clara les necessitats i desitjos de la cooperativa o el grup promotor des de l’inici per evitar problemes i discrepàncies posteriors.
  • Gestió de les Expectatives: La dificultat de satisfer les diferents sensibilitats i formes de pensar dins d’un grup gran, cosa que fa crucial una definició clara de les característiques del projecte.
  • Impacte de la Pujada de Preus: La volatilitat dels pressupostos de construcció, amb augments significatius en curts períodes de temps, complica la planificació econòmica dels projectes.
  • Tràmits Administratius (Aparcaments): Les exigències normatives en matèria d’aparcaments en els ajuntaments poden ser un obstacle per a projectes de vivenda col·laborativa amb moltes unitats i usuaris d’edat avançada que no necessiten tantes places. La llei de vivendes col·laboratives pot facilitar la superació d’aquests requisits, però la seva aplicació no sempre és senzilla.
  • Col·laboració amb Tècnics Especilitzats: La necessitat de comptar amb l’assessorament de professionals en àrees com finances i temes legals, ja que l’arquitecte no pot ser especialista en tot.
  • Model de “Conviure”: En el cas de “Conviure Godella”, s’ha pactat amb el promotor un percentatge de rendiment de la inversió durant un període determinat, amb l’objectiu de fer viable el projecte sense traslladar els riscos i les pujades de preus als cooperativistes de manera il·limitada.

7. Perspectives sobre el Finançament de Cooperatives d’Habitatge

  • Visió Realista de la Banca : Les decisions de concessió de préstecs bancaris estan cada vegada més automatitzades per algoritmes i la intel·ligència artificial, amb un pes important de l’edat del sol·licitant i la seva capacitat de retorn a llarg termini. La banca busca préstecs que es paguin i no vol quedar-se amb immobles.
  • Alternatives de Finançament: La necessitat de buscar alternatives al finançament bancari tradicional, com la banca social (Triodos Bank, Fiare Banca Etica), tot i que aquesta última té limitacions de capitalització. El Banc Europeu d’Inversions (BEI) també podria ser una via, però no finança el 100% dels projectes.
  • Préstecs Hipotecaris per a Cooperatives: El model de préstec hipotecari tradicional no s’adapta fàcilment a les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús, on els socis fan una aportació inicial i paguen una quota mensual per l’ús, sense ser propietaris individuals.
  • Microcredencials Universitàries: Es proposa la creació de microcredencials amb reconeixement universitari per formar professionals en la gestió de projectes de vivenda col·laborativa.
  • Fons de Solidaritat: La idea de crear fons de solidaritat amb aportacions de persones que ja tenen vivenda per ajudar a finançar projectes per a persones amb menys recursos.
  • Importància de l’Estalvi Inicial: Tot i les alternatives, tenir un estalvi inicial (20-30% del cost del projecte) continua sent fonamental per posar en marxa una cooperativa d’habitatge.
  • Costos Variables: El cost final per soci dependrà de diversos factors (tipus de vivenda, qualitat dels materials, urbanització, etc.) i és difícil de predir amb exactitud a llarg termini, especialment en un context d’inflació.
  • Models Mixtos: El model de “Conviure” amb un promotor que inverteix i els cooperativistes que paguen una quota d’ús podria ser una manera d’accedir al finançament i minimitzar els riscos per als socis inicials.
  • Ajudes Públiques: Les ajudes públiques per a la vivenda col·laborativa són encara limitades i amb requisits que no sempre són fàcils de complir. Cal seguir treballant amb l’administració per millorar-les i adaptar-les a les necessitats del sector.
  • Participació Informada: La importància que els socis participin de manera informada en les decisions del projecte, comprenent les limitacions i les raons darrere de les opcions preses.
  • Naturalesa Artesanal dels Projectes: A dia d’avui, molts projectes de vivenda col·laborativa són encara artesanals i requereixen molta dedicació i esforç per superar les barreres.
  • Reptes per a la Diversitat: Cal trobar maneres de fer aquests models accessibles a persones amb diferents nivells d’estalvi i capital social i cultural.

Conclusió:

Les intervencions ofereixen una visió rica i multifacètica dels models alternatius d’habitatge, destacant el potencial transformador del cooperativisme i l’habitatge compartit, però també les nombroses dificultats que encara s’han de superar en termes legals, administratius i, especialment, de finançament. La intercooperació, la pressió a les administracions públiques i la recerca de solucions innovadores són elements clau per avançar cap a un model d’habitatge més just, assequible i sostenible.

 

 

Preguntes i respostes bàsiques:

Què és l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús?

L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és un model alternatiu a la compra i el lloguer tradicionals. En aquest model, un grup de persones es constitueixen en cooperativa i promouen la construcció o rehabilitació d’un edifici per viure-hi. Els socis fan una aportació inicial (capital social) i paguen una quota mensual per l’ús de l’habitatge. La propietat de l’immoble és col·lectiva, de la cooperativa, i els socis tenen dret d’ús indefinit de la seva llar mentre formin part de la cooperativa. Aquest model promou la no especulació amb l’habitatge, la gestió comunitària i la seguretat d’un habitatge estable.

Quins avantatges ofereix l’habitatge cooperatiu en comparació amb la compra o el lloguer?

L’habitatge cooperatiu ofereix diversos avantatges. En comparació amb la compra, no hi ha necessitat d’una gran hipoteca individual ni es busca l’obtenció de plusvàlues, ja que la propietat és col·lectiva. L’aportació inicial sol ser menor que l’entrada per a una compra, i el capital social és recuperable en cas de baixa de la cooperativa. En comparació amb el lloguer, ofereix estabilitat i seguretat a llarg termini, ja que els socis tenen dret d’ús indefinit i participen en la gestió de la seva llar, sense estar subjectes a les decisions unilaterals d’un propietari o a les fluctuacions del mercat de lloguer. A més, fomenta la vida comunitària i la col·laboració entre els residents.

Com es constitueix i gestiona una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús?

Per constituir una cooperativa d’habitatge, un grup de persones amb un interès comú es reuneixen per definir els objectius i redactar els estatuts. És recomanable comptar amb suport tècnic i legal durant aquest procés. Un cop constituïda legalment, la cooperativa cerca terreny (que pot ser públic o privat), desenvolupa el projecte arquitectònic i econòmic, i busca finançament. Els socis fan la seva aportació de capital i es gestiona la construcció o rehabilitació. La gestió del dia a dia es realitza de manera democràtica entre els socis a través de les assemblees, on es prenen les decisions sobre el funcionament de la cooperativa, manteniment de l’edifici i convivència.

Quin paper tenen les administracions públiques en el foment de l’habitatge cooperatiu?

Les administracions públiques tenen un paper crucial en el foment de l’habitatge cooperatiu. Poden facilitar l’accés a sòl públic en cessió d’ús a preus assequibles, impulsar polítiques i legislació que reconeguin i donin suport a aquest model (com la Llei de vivendes col·laboratives), oferir ajuts i subvencions per a la constitució i desenvolupament de projectes, i agilitzar els tràmits administratius i urbanístics. És important que les administracions entenguin les particularitats d’aquest model i col·laborin amb les cooperatives per superar les barreres existents.

Quins reptes i dificultats es troben les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús?

Les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús s’enfronten a diversos reptes. Un dels principals és l’accés al finançament, ja que les entitats bancàries tradicionals sovint no comprenen o no estan adaptades a aquest model, especialment pel que fa al finançament als socis individuals o a la naturalesa no especulativa del projecte. La dificultat per accedir a sòl assequible, la complexitat dels tràmits urbanístics i administratius, la manca de coneixement i reconeixement d’aquest model per part de la societat i de les pròpies administracions, i la necessitat d’una gestió comunitària activa i compromesa per part dels socis són altres reptes importants.

Com es pot garantir la convivència i la gestió comunitària en un projecte d’habitatge cooperatiu?

Garantir la convivència i la gestió comunitària requereix un grup de persones amb valors i interessos compartits, i un compromís amb la participació i la presa de decisions democràtiques. Des de la formació del grup promotor, és important establir uns principis de convivència i uns mecanismes de comunicació i resolució de conflictes. La gestió es basa en la participació activa dels socis en les assemblees i en les diferents comissions de treball. La transparència en la presa de decisions i en la gestió econòmica, així com la creació d’espais comunitaris i la promoció d’activitats conjuntes, contribueixen a enfortir el sentiment de comunitat i a una convivència harmoniosa.

Quin és el perfil de les persones interessades en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús?

El perfil de les persones interessades en l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús és divers. Inclou persones de diferents edats, situacions familiars i trajectòries professionals que comparteixen la inquietud per buscar alternatives a l’accés a l’habitatge basades en la col·laboració, la no especulació i la seguretat a llarg termini. Hi ha un interès creixent per aquest model entre joves que busquen una primera llar assequible, persones grans que desitgen envellir en un entorn comunitari i autogestionat, i persones conscienciades amb la importància de la sostenibilitat i l’economia social i solidària.

Hi ha exemples reeixits d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús al País Valencià o a Espanya?

Sí, hi ha diversos exemples reeixits d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús tant al País Valencià com a la resta d’Espanya, tot i que encara és un model amb menys presència que en altres països europeus. Iniciatives com les de Travensol i Santa Clara (esmentades a la conversa) porten anys funcionant i demostren la viabilitat del model. Altres projectes en desenvolupament, com el de Residencial Vacances Permanents a Alfara de la Baronia o el de Conviure a Godella, il·lustren l’interès creixent per aquesta fórmula. A nivell estatal, hi ha experiències més consolidades, especialment a Catalunya i altres comunitats, que serveixen de referència i aprenentatge per a nous projectes.

 

Guia d’Estudi: Vivenda Col·laborativa i Alternatives d’Habitatge

Qüestionari (Resposta Breu)

  1. Què va motivar la creació de la guia sobre cooperatives de vivendes en cessió d’ús per part de l’Aula d’Emprenedoria Social de la Universitat de València?
  2. Quin va ser el paper del Conseller de Vivendes i de Blanca Jiménez en relació amb les vivendes col·laboratives a la Comunitat Valenciana?
  3. Quins dos aspectes fiscals, a nivell autonòmic i local, es van estudiar en relació amb les vivendes col·laboratives?
  4. Segons Domèstiques, quins són els tres aspectes o ambicions principals del model de vivenda cooperativa?
  5. Quina diferència fonamental existeix entre la propietat individual i la propietat col·lectiva en el context de les cooperatives d’habitatge, segons Domèstiques?
  6. Quin és el paper d’un grup promotor i d’un suport tècnic en la creació d’una cooperativa d’habitatge, segons Domèstiques?
  7. Quina és la principal crítica d’Hogares Compartidos al model actual de residències per a persones majors?
  8. Quina problemàtica relacionada amb la propietat immobiliària gestionada per l’IVASS denuncia Hogares Compartidos?
  9. Quina és la principal demanda de la PAH València davant l’administració per fer front als problemes d’habitatge?
  10. Quin és l’objectiu principal del grup promotor de l’experiència de vivenda col·laborativa “Vacances Permanents” a Alfara de la Baronía?

Clau de Respostes (Qüestionari)

  1. La guia va sorgir d’una demanda de la societat i d’una conversa amb la subdirectora d’Economia Social de la Generalitat durant la pandèmia, davant la necessitat d’orientar sobre la creació de cooperatives de vivendes.
  2. El conseller i Blanca Jiménez volien crear una llei de vivendes col·laboratives i van col·laborar amb l’Aula d’Emprenedoria Social per a fer un informe sobre l’estat de la qüestió en aquest àmbit.
  3. Es van estudiar la fiscalitat autonòmica i la fiscalitat local, analitzant aspectes com les bonificacions d’impostos locals (especialment l’IBI i l’IAE) per a les vivendes col·laboratives.
  4. Els tres aspectes són: el dret a l’habitatge com una ambició transformadora, la desmercantilització de l’habitatge a través de projectes sense ànim de lucre, i la col·lectivització de la lluita per l’habitatge amb gestió assembleària.
  5. La propietat col·lectiva implica un dret d’ús durador sense ser propietari individual, amb la cooperativa com a propietària i la possessió dels habitatges com a marc de transformació de l’accés a l’habitatge.
  6. El grup promotor està format per les persones que volen viure juntes, mentre que el suport tècnic (integral o sectorial) és necessari per a la gestió legal, fiscal i administrativa del projecte cooperatiu.
  7. La principal crítica és que el model actual no promou prou el grau d’autonomia de les persones majors, comparant-lo amb un model més rígid que el de pisos d’estudiants compartits.
  8. Denuncien que hi ha vivendes tutelades per l’IVASS que es queden buides i sense ús social, malgrat les demandes per donar-los una finalitat comunitària.
  9. La PAH demana principalment a l’administració que utilitze els fons disponibles per a adquirir o llogar vivendes buides de grans tenidors i oferir-les com a lloguer social, a més d’aplicar el tanteig i retracte.
  10. L’objectiu principal és trobar una forma alternativa d’envellir per a un grup de persones majors, basada en l’autogestió, la responsabilitat, la independència i la sostenibilitat d’un projecte de convivència compartida.

Preguntes per a Redacció d’Assaig

  1. Analitza les diferents perspectives sobre l’accés a l’habitatge presentades en les fonts (cooperatives, habitatge compartit per a majors, PAH) i compara els seus models i solucions proposades davant la problemàtica actual.
  2. Discuss la importància de la col·laboració entre la ciutadania organitzada (cooperatives, associacions), les administracions públiques i altres agents (universitats, entitats financeres) per al desenvolupament de models alternatius d’habitatge.
  3. Explora els reptes i les oportunitats que representen les vivendes col·laboratives (cohousing) com a model d’envelliment actiu i de lluita contra la soledat no desitjada, considerant els aspectes socials, econòmics i legals.
  4. Valora les dificultats que es plantegen en el procés de creació i gestió de projectes d’habitatge alternatius, com ara la recerca de finançament, la complexitat administrativa i urbanística, i la gestió de la convivència i la presa de decisions comunitàries.
  5. Reflexiona sobre el paper de l’economia social i solidària en la transformació del sector immobiliari i en la promoció d’un accés a l’habitatge més just, sostenible i adaptat a les diverses necessitats de la societat.

Glossari de Termes Clau

  • Vivenda Col·laborativa (Cohousing): Model d’habitatge on un grup de persones s’organitzen per a crear una llar amb espais privats i zones comunes, gestionat de manera comunitària i basat en principis de cooperació i ajuda mútua.
  • Cessió d’Ús: Dret a utilitzar un bé (en aquest cas, una vivenda) durant un període de temps determinat, sense ser-ne el propietari. És un model habitual en les cooperatives de vivendes.
  • Economia Social: Conjunt d’activitats econòmiques amb finalitats socials, que prioritzen les persones i l’objectiu social per damunt del lucre. Inclou cooperatives, associacions, fundacions i altres entitats.
  • Desmercantilització de l’Habitatge: Procés de reducció o eliminació de la consideració de l’habitatge com un bé de mercat subjecte a l’especulació, promovent-lo com un dret bàsic.
  • Grup Promotor: Conjunt de persones que impulsen i lideren la creació d’un projecte d’habitatge col·laboratiu o cooperatiu des de la seva fase inicial.
  • Suport Tècnic Integral/Sectorial: Professionals (arquitectes, advocats, gestors, etc.) que ofereixen assistència i coneixements especialitzats en les diferents etapes de desenvolupament d’un projecte d’habitatge col·laboratiu.
  • Lloguer Ètic: Preu de lloguer considerat just i assequible, que té en compte les necessitats de l’inquilí i la funció social de l’habitatge, més enllà de les dinàmiques purament mercantils.
  • Tanteig i Retracte: Drets preferents d’adquisició que poden tenir les administracions públiques sobre determinats immobles, amb la finalitat de destinar-los a polítiques socials d’habitatge.
  • Fons Buitre (Fons Voltor): Entitats financeres o fons d’inversió que adquireixen actius (sovint immobles) a preus molt baixos, generalment de deutors en situació de dificultat, amb l’objectiu d’obtenir un alt rendiment a curt termini, sovint generant situacions d’inestabilitat per als inquilins.
  • Microcredencial Universitària: Certificació de curta durada emesa per una universitat que reconeix l’adquisició de competències o coneixements específics en un àmbit determinat

Cronologia de l’habitatge compartit segons les intervencions dels panelistes:

  • Abans de 2012: Amparo funda l’associació sense ànim de lucre “Hogares Compartidos” a València, inspirada en un projecte similar a Barcelona (“Llar Compartit”). L’objectiu és proporcionar habitatge compartit a persones grans amb dificultats econòmiques.
  • Fa 12 anys (al voltant de 2012): “Hogares Compartidos” comença a operar a València, gestionant inicialment pisos de propietaris solidaris que ofereixen lloguers ètics.
  • 2016: Un grup d’amics funda la cooperativa “Resistir” amb la intenció de desenvolupar un projecte d’habitatge col·laboratiu en sòl públic sota la modalitat de cessió d’ús.
  • Des de 2016 fins al present: “Resistir” treballa per aconseguir la cessió de sòl públic a Godella, però es troba amb dificultats burocràtiques i falta de suport administratiu.
  • Al voltant de 2018: Davant la impossibilitat d’obtenir finançament per un projecte en sòl públic, “Resistir” busca alternatives i contacta amb un inversor promotor.
  • Finals de 2018: L’inversor promotor adquireix un terreny a Godella on “Resistir” tenia intenció de construir, i es signa un acord per al desenvolupament d’un projecte d’habitatge col·laboratiu amb cessió d’ús als socis de la cooperativa.
  • 2019: Julia Pineda i la cooperativa de treball “El Rogle” comencen a treballar conjuntament en projectes d’habitatge cooperatiu sota la fórmula de cessió d’ús, amb el nom de “Doméstiques Colectiva”.
  • Pre-pandèmia (abans de 2020): Pilar,professora universitària que dirigia una aula d’emprenedoria social a la Universitat de València tenia pensat escriure una guia per fer cooperatives de vivendes davant les demandes de la societat.
  • Inici de la pandèmia (2020): La professora universitària contacta amb la subdirectora d’economia social de la Generalitat Valenciana per buscar finançament per a la guia, però amb la pandèmia no és possible. La subdirectora suggereix que faci la guia de les cooperatives de vivendes en cessió d’ús.
  • 2020: Es constitueix la cooperativa “Residencial Vacances Permanents” a l’Alfara de la Baronia amb l’objectiu de crear un projecte d’habitatge col·laboratiu per a persones grans.
  • Post-pandèmia (després de 2020): Pilar i equip publiquen la guia de les cooperatives de vivendes en cessió d’ús, que es difon àmpliament.
  • Posterior a 2020: El conseller de vivenda (Rubén) i Blanca Jiménez volen crear una llei de vivendes col·laboratives i col·laboren amb la professora universitària, que elabora un informe sobre l’estat de la qüestió.
  • Durant el procés de la llei de vivendes col·laboratives: Una companya realitza un estudi de camp dels projectes d’habitatge cooperatiu a la Comunitat Valenciana. La professora investiga aspectes fiscals autonòmics i locals. FAPET encarrega un informe sobre bonificacions fiscals a Catalunya.
  • Durant el procés de la llei de vivendes col·laboratives: Es discuteix la fiscalitat de les quotes que paguen els socis de les cooperatives, aconseguint aclarir amb el director general de vivenda que no han de tributar doblement.
  • 2020-2023: “Residencial Vacances Permanents” adquireix un terreny, constitueix la cooperativa, suma 50 socis i 33 vivendes compromeses, i treballa en el projecte arquitectònic i la viabilitat econòmica. Es troben amb dificultats amb la llicència d’obres a l’Ajuntament.
  • 2023: S’aprova el decret de serveis socials a la Comunitat Valenciana, que inclou les vivendes col·laboratives dins de les instal·lacions de serveis socials, facilitant la tramitació per a projectes com el d’Alfara.
  • Actualitat (2024): El projecte d’habitatge col·laboratiu de “Resistir” , CONVIURE a Godella, promogut per un inversor, està en fase final d’execució, amb previsió d’acabar a finals d’any o principis del vinent.
  • “Residencial Vacances Permanents” continua amb el procés per obtenir la llicència d’obres i adaptar el projecte als costos actuals i les necessitats dels futurs residents.
  • La PAH València denuncia l’augment dels desnonaments per lloguer i la manca de mesures efectives per part de l’administració.
  • “Doméstiques Colectiva” treballa en la promoció i difusió del model d’habitatge cooperatiu per cessió d’ús, acompanyant grups i interlocutant amb l’administració.
  • Es constata la dificultat d’obtenir finançament bancari per a projectes d’habitatge col·laboratiu, especialment per a persones grans.
  • Es destaca la necessitat de superar models tradicionals i buscar alternatives de finançament i regulació per a l’habitatge col·laboratiu.

 

PER A SABER-NE MÉS

 

 

 

1
Tags: