20 anys després: la memòria també és una forma de justícia
El 3 de juliol de 2006, un tren de la Línia 1 de Metrovalència va descarrilar entre les estacions de Plaça d’Espanya i Jesús. L’accident va provocar la mort de 43 persones i va deixar 47 persones ferides. És, encara hui, el sinistre ferroviari urbà més greu ocorregut a l’Estat espanyol.
Vint anys després, des d’ACICOM volem recordar les víctimes, expressar el nostre afecte a les seues famílies i reconèixer la dignitat i la perseverança de totes les persones que, durant dues dècades, han treballat perquè la tragèdia no caiguera en l’oblit.
La memòria no és només un exercici de record. És també una exigència de veritat, de transparència, de rendició de comptes i de reparació. Sense memòria no hi ha aprenentatge; sense reconeixement no hi ha justícia.
La societat valenciana té un deute amb les víctimes del 3 de Juliol. Durant anys, l’Associació de Víctimes del Metro 3 de Juliol va mantindre viva la reivindicació de conèixer tota la veritat sobre els fets i d’assumir les responsabilitats polítiques i institucionals que correspongueren. La seua perseverança va convertir una lluita ciutadana en un exemple de dignitat cívica i va contribuir a reobrir el debat públic i institucional sobre l’accident.
Des d’ACICOM defensem que preservar aquesta memòria forma part del nostre patrimoni col·lectiu. Les societats democràtiques no poden permetre que les grans tragèdies siguen esborrades del relat públic. Recordar és també una manera de protegir els drets de la ciutadania i de reivindicar uns serveis públics segurs, transparents i responsables.
Per les 43 persones que van perdre la vida. Per les 47 persones ferides. Per les seues famílies. Per totes les persones que durant vint anys han lluitat perquè la memòria es convertira en justícia.
