Dret d'Informació Per a Saber Més Política i Institucional Treballadors de la Comunicació

Informe d’AMNISTIA INTERNACIONAL: La falta d’informació va vulnerar el dret a la vida i a la integritat física

by

Estimats companys i companyes, AMNISTIA INTERNACIONAL ha publicat un comunicat de premsa i l’informe sobre les violacions de drets humans ocorregudes abans, durant i després de la catàstrofe de la DANA que va afectar a la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i Andalusia.

Des d’ACICOM volem difondre aquesta iniciativa si altres mesures que AMNISTIA INTERNACIONAL esta duent a cap, en la línia de col·laboració que sempre hem mantingut.

L’informe se centra en la província de València, principalment per haver sigut la més afectada (en ella es van produir 227 morts d’un total de 235).

  • Amnistía Internacional denuncia en una nueva investigación cómo las autoridades de la Generalitat valenciana vulneraron el derecho a la vida y a la integridad física de cientos de personas, y pusieron en riesgo a miles de ellas al no haberles ofrecido información accesible y a tiempo sobre la naturaleza y el nivel de la catástrofe durante la DANA.
  • Señala también que la falta de coordinación entre los distintos niveles de la administración los primeros días posteriores al desastre, y la falta de un enfoque basado en derechos humanos, contando con la participación efectiva de las víctimas, contribuyó a una sensación de abandono que numerosas personas han trasladado a la organización.
  • Analiza además las consecuencias que los bulos o noticias falsas tuvieron sobre los derechos humanos de las personas afectadas.

CONTENIDO

1. METODOLOGÍA……………………………………………………………………………………………………4
2. CONTEXTO………………………………………………………………………………………………………….6
2.1 LA DANA…………………………………………………………………………………………………………….6
2.2 LA CRISIS CLIMÁTICA: MÁS CATÁSTROFES, MÁS MORTÍFERAS………… …………..13
2.3 LAS OBLIGACIONES DE DERECHOS HUMANOS DEL ESTADO ANTE UN
DESASTRE NATURAL……………………………………………………………………………………………..14
2.4 EL SISTEMA DE PROTECCIÓN CIVIL EN EL ESTADO ESPAÑOL………………………..15
3. VIOLACIONES DE DERECHOS HUMANOS EN LOS PRIMEROS DÍAS DE LAS
INUNDACIONES…………………………………………………………………………………………………….18
3.1 SISTEMA DE ALERTA TEMPRANA: NI ALERTA, NI TEMPRANA…………………. …….18
3.2 LENTA Y DESCOORDINADA RESPUESTA A LA CRISIS………………………………………29
3.3 BULOS Y FAKE NEWS……………………………………………………………………………………….35
4. RENDICIÓN DE CUENTAS……………………….  ……………………………………………………….38
5. CONCLUSIONES Y RECOMENDACIONES……………………………………………………………40
5.1 CONCLUSIONES: LA FALTA DE INFORMACIÓN VULNERÓ EL DERECHO A
LA VIDA Y A LA INTEGRIDAD FÍSICA…………………………………………………………………….40
5.2 RECOMENDACIONES. ¿PUEDE ASEGURARSE UN “NUNCA MÁS”?…………………..43
ANEXO – ACRÓNIMOS…………………………………………………………………………………………..47

 

Descarrega’t l’informe 20250412 Informe sobre la DANA d’Aministia Internacional

El pròxim 29 d’abril es complixen sis mesos des que una Depressió Aïllada en Nivells Alts (DANA) va provocar pluges torrencials de gran intensitat en diverses Comunitats Autònomes, causant 235 morts, 227 d’elles a la província de València.

Amnistia Internacional denúncia en un nou informe d’investigació, “Tinc malsons en les quals sona eixa alarma”, com la Generalitat Valenciana, responsable de la direcció de l’emergència, va vulnerar el dret humà a la vida i a la integritat física de milers de persones, al no proporcionar informació adequada, oportuna i accessible que poguera haver evitat o mitigat l’impacte de la catàstrofe. Com a conseqüència, milers de persones, que van rebre l’alerta quan la majoria d’elles es trobaven ja en extrem perill, van quedar desprotegides, i centenars d’elles van patir les terribles conseqüències d’una tragèdia en part evitable.

Esta gestió negligent constituïx per tant una violació del dret a la informació, conforme a la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que establix que l’obligació de l’Estat de salvaguardar vides inclou l’obligació d’informar adequadament la població sobre qualsevol emergència potencialment mortal. Tot això en compliment dels articles 2 i 10 del Conveni Europeu de Drets Humans, així com dels articles 6 i 19 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i els articles 3 i 19 de la Declaració Universal de Drets Humans, que emparen el dret a la vida, a la seguretat o al dret a emetre i rebre informació. Esta actuació també ha infringit les normatives estatal i autonòmica de protecció civil, que reconeixen el dret de les persones a ser protegides en cas de catàstrofes, i a ser informades dels riscos i de les mesures de seguretat a adoptar per a fer-los front.

“Les persones amb les quals hem parlat coincidixen a assenyalar la desprotecció i el desemparament en el qual es van trobar abans, durant i després de la DANA. L’Estat espanyol, en els seus diferents nivells, no va complir amb les seues obligacions internacionals de drets humans, i per tant és necessària una rendició de comptes, mitjançant investigacions exhaustives que garantisquen veritat, justícia i reparació a les víctimes, i que permeta incorporar aprenentatges en un sistema de protecció civil que ha de ser revisat en profunditat”, afirma Daniel Canales, investigador d’Amnistia Internacional i autor de l’informe.

“L’alarma em va arribar al mòbil quan ja portava temps pujat a un semàfor. Per moments no sabia si anava aguantar, vaig pensar que m’havia arribat l’hora”: José Manuel, d’Alfafar, que va estar sis hores pujat a un semàfor fins que va baixar el nivell de l’aigua, va perdre al seu germà per la DANA, mentres intentava ajudar a una dona que estava dins d’un cotxe.

*Meri, també veïna de Catarroja, va perdre al seu pare Felipe. Els veïns ho van veure pujat a una tanca, esperant un rescat que mai va arribar. Van ser els voluntaris els qui van ajudar a *Meri a trobar el cos del seu pare, deu dies després. “Jo he sentit la soledat més absoluta en el pitjor moment. És molt dolorós la pèrdua d’un pare, però també és molt dur adonar-te del sistema en el qual vius”.

Marta (nom fictici), de Picanya, també va decidir anar a buscar al seu pare ella mateixa amb suport de la seua família i de voluntàries, en vista que no rebien una altra ajuda i els telèfons per a denunciar desapareguts tampoc funcionaven. Van trobar el cos gràcies a que, a través de les xarxes socials, algú va localitzar el seu cotxe. “Per la no presa de decisions el meu pare hui està mort”, lamenta.

Diferents nivells de responsabilitat
Tal com també assenyala la jutgessa instructora de Catarroja que actualment està investigant la gestió de la DANA, Amnistia Internacional recalca que la gestió de l’emergència a la província de València era responsabilitat directa i inequívoca de la Generalitat Valenciana. Li corresponia adoptar les mesures necessàries per a alertar a la població i garantir la seua protecció.

D’altra banda, el Govern central no va exercir la facultat que li reconeix la Llei del Sistema Nacional de Protecció Civil per a assumir la direcció de l’emergència. El Ministeri d’Interior ha traslladat a l’organització que només pot exercir esta facultat prèvia sol·licitud del govern autonòmic, i que com esta sol·licitud no va tindre lloc, la Generalitat Valenciana era en tot moment responsable de la direcció de l’emergència. Amnistia Internacional considera que la llei atorga al govern central la possibilitat d’actuar per iniciativa pròpia quan l’emergència afecta a més d’una comunitat autònoma, situació que sens dubte es va produir el dia de la DANA.

Finalment el President de la Generalitat no va assumir de manera directa la direcció de l’emergència, en aplicació de la Llei de Protecció Civil i Gestió d’Emergències de la Comunitat Valenciana, malgrat la magnitud de la crisi, ni tan sols quan la situació ja s’havia desbordat.

Amnistia Internacional recorda que la responsabilitat internacional de l’Estat respecte a esta mena d’emergències és unitària, és a dir, no pot eludir-se al·legant el seu disseny institucional intern o el seu repartiment competencial, i ha de respondre a la catàstrofe de manera coordinada, tal com establix la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Finalment, l’emergència ha evidenciat la necessitat que els Ajuntaments implementen de manera efectiva el servici de protecció civil, amb personal tècnic i especialitzat. L’organització s’ha reunit amb personal d’alguns dels municipis més afectats per les inundacions: Paiporta, Alfafar, Benetússer, Catarroja, Picanya i Massanassa, que coincidixen a afirmar que no van disposar d’informació suficient ni precisa sobre el desastre durant el 29 d’octubre de 2024. És a dir, no sols va ser tardà l’enviament del missatge ÉS-*Alert a la població, sinó pràcticament inexistent l’enviament d’informació als Ajuntaments per part de les autoritats competents en l’adreça de l’emergència.

Els dies posteriors
Amnistia Internacional considera que la falta de coordinació entre els diferents nivells de l’administració els primers dies posteriors al desastre, amb una assistència que va arribar de manera desigual, depenent moltes vegades del voluntariat local o de l’autoorganització ciutadana, va contribuir a una sensació d’abandó que nombroses persones han traslladat a l’organització. Alguns responsables d’Ajuntaments amb els quals ha parlat l’organització així ho denuncien. Per exemple, Alfafar ha lamentat com, després de l’emergència, van estar tres dies aïllats i ha qualificat la situació com una omissió del deure de socors. Benetússer ha descrit la situació de caos, sentint abandó i descoordinació per part de l’administració estatal i, especialment, per part de l’autonòmica. Paiporta s’ha queixat dels processos burocràtics complicats per a demanar ajuda a la Generalitat i que des del Lloc de Comandament Avançat (que gestiona i coordina la resposta a la crisi, des de recursos humans, materials, vehicles, fins a incidències) no hagueren acudit al poble. També Catarroja ha manifestat la seua preocupació per l’absència d’indicacions i directrius, i tant Massanassa com Picanya han denunciat la falta de coordinació entre administracions.

“La fase inicial de recuperació, a més, no ha comptat amb un enfocament basat en drets humans, que hauria garantit que les persones afectades pogueren participar de manera significativa en decisions que impacten en les seues vides”, assenyala Canales. Alguns testimoniatges així ho demostren:

Meri assegura que la falta d’informació també la van patir els dies posteriors de la DANA: “No hi havia gens d’informació. De fet, nosaltres buscàvem al meu pare amb bosses d’escombraries als peus. A partir del sext dia ja van arribar missatges de `posen-se màscares i guants´, quan portàvem ací diversos dies tothom arrossegat, amb fang fins dalt i sense aigua… Una higiene nul·la i ningú deia res”.

El pare de Katrin, Carlos, residia en una de les vivendes de protecció oficial per a persones amb mobilitat reduïda a Picanya, localitzades a uns 30 metres del barranc, però la DANA va destrossar la seua vivenda. Amb prou faenes va aconseguir sobreviure, posant-se fora de perill amb l’ajuda d’un veí. La majoria dels seus veïns van morir. Després de ser rescatat, Carlos va ser traslladat juntament amb altres supervivents a una residència, en la qual es van allotjar com “no residents” (per tant, sense els servicis mèdic-socials de la mateixa) durant tres mesos, fins que van ser instal·lats en una vivenda. *Katrin explica que obtindre informació sobre la situació de la vivenda del seu pare va ser una tasca difícil, així com la gestió amb l’assegurança. “Ningú sabia res del que anava a passar amb nosaltres, ens han portat d’ací cap allà…”, explica Carlos. “Era com si no foren amos de les seues vides”, afig la seua filla.

Col·lectius vulnerables
Com en el cas de Carlos, l’impacte de la DANA va ser especialment devastador per a col·lectius vulnerables: quasi la mitat de les víctimes mortals tenien més de 71 anys, i moltes d’elles vivien soles i/o en vivendes baixes. La falta d’informació a temps i precisa sobre l’emergència va afectar de manera especialment greu a les persones majors, amb discapacitat i/o amb mobilitat reduïda.

Teresa, veïna de Paiporta, relatava així la situació que va viure amb els seus pares, de 84 i 87 anys: “Els meus pares són majors i vivien en una planta baixa. La meua mare va poder pujar a la planta de dalt, però el meu pare no, perquè tenia el maluc trencat, i em vaig quedar amb ell durant hores, ficats en l’aigua. Estava convençuda que no anàvem a eixir cap dels tres d’ací. Record al meu pare demanant una manta perquè tenia fred, tombat en una taula en el saló, i encara sort que la taula va surar!”.

Impacte directe i negatiu de les faules
L’informe d’Amnistia Internacional analitza també les conseqüències desestabilitzadores que les faules o notícies falses van tindre sobre els drets humans de les persones afectades.

“El dia 30, sobre les 11 del matí, vaig veure un cotxe de la Guàrdia Civil, amb un agent cridant per la finestreta que tothom es pujara a les primeres plantes perquè s’havia trencat la presa de *Forata. Em vaig espantar moltíssim i em vaig dir a mi mateixa ‘una altra vegada no, per favor’. Llavors vaig començar a córrer i a alertar a les persones que em trobava pel carrer, i al poc el poble va quedar buit. Només més tard vam saber que això no era cert”. Així narrava Soraya, veïna de Picanya, com va viure la faula de la presa de *Forata.

Amnistia Internacional considera que la millor manera de previndre les conseqüències negatives de la desinformació, difosa amb intenció de confondre a la població o no, és que les autoritats creuen un sistema fiable i ràpid d’informació precisa que genere una major confiança del públic en general, a la qual totes les comunitats afectades i la societat en general tinguen accés. “És fonamental que en situacions així les autoritats redoblen els seus esforços a difondre informació fiable, accessible, basada en proves i fidedigna, també sobre les mesures que s’estan adoptant per a protegir la població i fer front a l’emergència, la qual cosa és crucial per a contrarestar la informació falsa i enganyosa”, assenyala Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional España.

En el seu informe, l’organització assenyala catorze recomanacions per a les autoritats de la Comunitat Valenciana, el Govern central, la Fiscalia General de l’Estat i els municipis, que garantisquen que “mai més” una gestió negligent d’una catàstrofe ambiental viola el dret a la vida i a la integritat física.

Entre les recomanacions, a més de que s’impulsen investigacions penals exhaustives, independents i transparents, l’organització recalca tres d’elles:

  • Revisar els sistemes de comunicació i d’avisos i alerta en emergències dins del Sistema de Protecció Civil, tant tècnics com decisoris, per a incorporar les lliçons apreses i els més actualitzats estàndards internacionals, garantint la implantació efectiva de Plans de Protecció Civil amb personal tècnic especialitzat. A més, s’ha de protocol·litzar l’ús del sistema ÉS-Alert en els plans d’emergències de les comunitats per a assegurar que els organismes competents poden, deuen i saben com fer ús d’esta ferramenta.
  • Adoptar un enfocament participatiu en els processos de presa de decisió, planificació i seguiment dels esforços de recuperació, incorporant plenament a les persones i comunitats afectades, i assegurant que són informades de manera contínua i garantint que els drets humans estan en el centre de la resposta a la catàstrofe de la DANA.
  • Desenrotllar plans de sensibilització i formació a la ciutadania sobre actuacions en context d’emergències i presa de consciència del risc aparellat a determinats nivells d’alerta, a través d’exercicis, simulacres i formació escolar primerenca, inclosa en el currículum, sobre autoprotecció, prevenció i actuació en cas d’emergència.

PER A SABER-NE MÉS

 

0
Tags: