Crònica de la CONVERSA OBERTA, DINAR realitzada amb Manuel Gutierrez Aragón i altres referents culturals sobre EL ESTADO DE LA CULTURA EN ESPAÑA 2025. 11/05/2026
La Conversa – Oberta, és una marca de la casa d’ACICOM. Es tracta d’una trobada o reunió informal de persones interessades en un tema, per a debatre i informar-se, o compartir i contrastar iniciatives, notícies, coneixements i opinions.
Tractem temes o d’idees que valen la pena, que intenten millorar el nostre entorn i especialment relacionades amb la ciutadania i la comunicació, es a dir temes relacionats amb la vida associativa d’ACICOM. La conversa oberta s’inicia amb la intervenció d’una o més persones expertes, per introduir el diàleg i la promoció de la construcció col·lectiva de significat, afavorint l’intercanvi directe entre totes les persones participants, aportant diversitat i pluralitat de punts de vista
Aprofitant l’avinentesa de la presentació del INFORME SOBRE EL ESTADO DE LA CULTURA EN ESPAÑA 2025 de la Fundación Alternativas,
ACICOM va organitzar un Dinar-Conversa Oberta, un espai de trobada entre persones referents de la cultura valenciana, per a reflexionar sobre les realitats i les oportunitats que ofereix la cultura, tenint com a base l’Informe de la Fundación Alternativas 2025.
La conversa es va desenvolupar en la Sala Àtic del Centre de Cultura Contemporània OCTUBRE, el dia 11 de maig de 2026. El dinar es va servir per la cafeteria del centre.
En nom de la Fundació Alternativas comptarem amb:
- Manuel Gutiérrez Aragón, president Fundación Alternativas
- Núria Lloret Romero, autora i professora UPV
- Jose Ignacio Pastor Pérez, autor i president ACICOM
.
Et pots descarregar lliurement l’informe sencer des de l’enllaç:
https://acicom.org/informe-estado-cultura-2025-Alternativas
Les persones que van participar en la conversa, a més a més de les tres anteriors, van ser:
- Salvador Beltran Talamantes
- Emilia Bolinches Ribera
- Josep Maria Bullon
- Rafael Crespo García
- Francesc Ferrer Escrivá
- Alicia Gavara Estañol
- Abel Guarinos i Vinyoles
- Carmen Losada Kuntz
- Antonio Losada Kuntz
- Jaime Millás Covas
- Vicent Monsonís Andreu
- Ana Noguera Montagud
- Luis Noguerol Elena
- Ruben Pacheco
- Lourdes Pastor Verdú
- Samuel Sebastian Pérez Rodríguez
- Jose Seoane
- Rodolf Sirera Turó
Crònica i Anàlisi de la «Conversa Oberta»: L’Estat de la Cultura en l’Era de la Disrupció i la Guerra Cultural
- Marc Institucional i Context de la Conversa
La conversa oberta organitzada per ACICOM (Associació de Ciutadania i Comunicació) s’esdevé en un moment de mutació crítica per al sector cultural valencià i estatal.
En un escenari definit per la incertesa política i una acceleració tecnològica sense precedents, la iniciativa de connectar els agents culturals locals amb la Fundació Alternatives respon a la necessitat imperativa d’aterrar les anàlisis macroeconòmiques a la realitat de la societat civil organitzada.
La sessió ha comptat amb la participació d’actius clau com: Manuel Gutiérrez Aragón, president de la Fundación Alternativas —qui ha destacat la tasca operativa de Diego López Garrido al capdavant de l’entitat—; Jose Ignacio Pastor, president d’ACICOM; i Núria Lloret, catedràtica de la UPV i experta en Intel·ligència Artificial (IA).
La base inicial de la conversa ha estat la dissecció de l’últim informe sobre l’estat de la cultura, un document elaborat des d’una òptica progressista i independent que busca diagnosticar amb objectivitat els reptes d’un sector sovint infrarrepresentat en les dades oficials.
Aquesta anàlisi és el fonament necessari per interpretar com la recollida de dades es tradueix en una praxi cultural capaç de resistir en entorns de complexitat creixent.
——————————————————————————–
- L’Informe de la Fundació Alternatives: Percepcions i Realitats
L’Informe de l’Estat de la Cultura de la Fundació Alternatives transcendeix la mera acumulació de dades estadístiques per convertir-se en un termòmetre de percepció. Com a eina diagnòstica, se centra en el pols dels creadors i gestors, capturant la subjectivitat del sector davant fenòmens com la precarietat crònica o la irrupció algorítmica.
A continuació, se sintetitzen els vectors de força i les vulnerabilitats detectades:
| Punts Forts i Oportunitats Estratègiques | Punts Febles i Amenaces Sistèmiques |
| Interès tecnològic: Valoració de 5/10 en l’aposta per la IA com a eina de productivitat. | Precarietat professional: Vulnerabilitat extrema en sectors com la música, l’edició i el cinema. |
| Gestió d’ecosistemes digitals: Valoració positiva de les xarxes com a via de penetració social. | Escassa projecció internacional: Una mancança estructural que llastra la competitivitat. |
| Suport a la transformació digital: Consens sobre la necessitat de digitalitzar els processos. | Dèficit de suport mediàtic: Crítica al paper dels mitjans tradicionals en la promoció cultural. |
| Eix Cultura-Pau: Emergència de la cultura com a factor de seguretat humana i integració. | Fragilitat pressupostària: Una estructura financera dependent i altament volàtil. |
Avaluació del «So What?»: L’estancament resilient
La nota mitjana de 5,4 sobre 10 no ha d’interpretar-se com un simple aprovat. Des d’una òptica d’anàlisi estratègica, estem davant d’un estancament resilient. Tot i que el sector demostra una capacitat de supervivència notable, l’absència de millores estructurals indica que les polítiques culturals no estan acompanyant la transformació digital amb el finançament necessari. Aquesta fragilitat pressupostària deixa el sector desprotegit davant la instrumentalització ideològica i l’aparició de relats que busquen erosionar la cultura com a bé comú.
——————————————————————————–
- La «Guerra Cultural» i el Relat Neoconservador
La conversa ha identificat la «guerra cultural» com l’epicentre on es decideix la sobirania del relat. Aquest concepte ha deixat de ser perifèric per convertir-se en l’estratègia central de domini social.
- Ofensiva Neoconservadora: S’ha assenyalat l’auge de corrents que busquen el desmantellament del consens sobre la integració, la diversitat i la cultura pública. El relat neoconservador no és només una opció política, sinó una esmena a la totalitat de la cohesió social a través de la cultura.
- Hegemonia i Gestió Institucional: Segons Manuel Gutierrez Aragón i Jose Ignacio Pastor, el control del relat té una translació immediata en la gestió de les institucions. L’objectiu d’aquests corrents és substituir el suport a la creació lliure per mecanismes de censura indirecta o el desfinançament de projectes que fomenten la massa crítica progressista.
Aquesta lluita per l’hegemonia no és només discursiva; s’executa a través de plataformes tecnològiques que permeten una segmentació precisa i una difusió accelerada de relats excloents.
——————————————————————————–
- Disrupció Digital, IA i Neurodrets: La Ruptura Civilizatòria
La tecnologia ha transitat de ser una eina a configurar un entorn total que condiciona la identitat i el consum. Durant la sessió, s’ha plantejat una reflexió profunda sobre el risc que l’algoritme operi com una «caixa negra», perpetuant biaixos de gènere i classe.
Del Feudalisme Tecnològic a la Ruptura Civilizatòria S’ha posat sobre la taula el concepte de ruptura civilizatòria (apuntat per Antonio Losada Kuntz): el moment en què l’Estat ha cedit el «ús legítim de la violència» —en aquest cas, el control i la vigilància de les dades— a entitats privades. L’exemple de Palantir, l’empresa de Peter Thiel, il·lustra aquest pas cap a un feudalisme tecnològic on grans corporacions operen per sobre de la sobirania dels estats i la seguretat dels ciutadans. Matitzant aquesta visió, Núria Lloret ha defensat la necessitat d’utilitzar la IA com una eina de productivitat que, sota control humà, pot potenciar la diversitat creativa.
La Nova Frontera: Els Neurodrets Basant-se en la Declaració de València de 2021, Ana Noguera (professora de Filosofia i membre del Consell Valencià de Cultura ) ha definit els Neurodrets com la defensa essencial de la privacitat mental:
- Identitat personal: Protecció del «jo» davant la manipulació neurotecnològica.
- Privacitat mental: Inviolabilitat de les dades derivades de l’activitat cerebral.
- Protecció contra biaixos: Garantia que els sistemes neuronals no reprodueixin discriminacions.
- Lliure albir: Dret a la presa de decisions sense interferències algorítmiques directes.
Davant d’aquest escenari global, la indústria cultural europea s’erigeix com el darrer baluard del «ciutadà-consumidor» davant els models hegemònics dels Estats Units i la Xina.
——————————————————————————–
- Estudi de Cas: L’Audiovisual i la Distribució Independent
L’experiència de Monso amb la pel·lícula «L’invasió dels bàrbars» exemplifica la disfunció sistèmica del mercat audiovisual valencià i ens aporta la seua visió.
Gestió d’Ecosistemes Digitals vs. Barreres Tradicionals:
- Bloqueig de Mercat: Les grans distribuïdores (Warner, Sony, Universal) imposen quotes de pantalla que asfixien el cinema independent. S’ha denunciat l’absència total de suport de mitjans públics com TVE i la manca de ressò en la crítica especialitzada.
- Resistència i Xarxes: La pel·lícula ha aconseguit 50.000 seguidors en xarxes socials no mitjançant propaganda, sinó generant continguts de valor. Aquesta «militància cultural» ha permès connectar amb 15.000 estudiants gràcies a l’aliança directa amb el professorat.
Aquesta invisibilitat es veu agreujada pel fracàs sistèmic de les institucions en garantir el Dret d’Accés als mitjans públics. La qual cosa suposa invisibilitzar a la societat civil. ACICOM sense quasi mitjans portem més de 250 entrevistes realitzades a col·lectius socials; però cal un suport estructural de l’administració i d’À Punt, que contraresti els biaixos dels algorismes comercials, la cultura independent està condemnada a l’ostracisme digital
El «Bono Cultural» com a Omissió: Ruben Pacheco ha destacat que mecanismes com el Bono Cultural han estat una oportunitat perduda per fomentar una educació crítica, ja que sovint acaben finançant el consum de productes de masses en lloc de teixir una relació profunda amb la creació local i independent.
Des de la Fampa València es va defensar que la prohibició dels dispositius mòbils a les aules és una mesura reactiva que eludeix la responsabilitat de formar ciutadans crítics. Una gestió adultocentrista de la cultura només aprofundeix la fractura generacional.
«Cal humanitzar la tecnologia. No podem prohibir les eines del present i esperar que les noves generacions desenvolupin esperit crític davant la manipulació digital. L’educació ha de ser el mur de contenció contra el consum acrític i la dieta mediàtica tòxica.»
La formació en alfabetització audiovisual és l’única via per evitar que els algorismes d’odi i immediatesa segrestin la capacitat de reflexió dels joves, convertint-los en simples consumidors d’estímuls en lloc de ciutadans actius.
——————————————————————————–
- El Context Valencià: Reassignació Estratègica i Canvi de Prioritats
La Generalitat Valenciana (PP-Vox) està executant una reassignació estratègica de recursos cap a relats tradicionals, que busca el desmantellament d’estructures culturals consolidades. Un cas flagrant és el de Jose Luis Pérez Pont, el cessament del qual al capdavant del Consorci de Museus ha estat declarat il·legal, posant de manifest la interferència política en la gestió tècnica d’èxit.
Un anàlisi simple de les polítiques cultural d ela Generalitat ens diu que:
| Sector / Entitat | Acció o Canvi Pressupostari |
| Tauromàquia | Augment de 0€ a 450.000€ (inclou Fundació Toro de Lídia i edicions taurines). |
| Foment del Valencià | Escola Valenciana: De 170.000€ a 0€. Acció Cultural: Eliminació de 140.000€. |
| Esports i Tradicions | Augment del 45% en esport de base i 71% en bandes de música. |
| Centres de Referència | Paràlisi i desmantellament del model d’èxit del Centre del Carme (CCCC). |
Aquesta política pressupostària no és només econòmica; és una declaració d’intencions per asfixiar la massa crítica i el foment de la llengua pròpia en favor d’un relat identitari conservador i excloent.
——————————————————————————–
- Conclusions: Cap a una Sobirania del Relat i la Democràcia
La cultura, entesa des de la cimera Mondiacult, és un dret humà fonamental i el factor preventiu més eficaç contra la guerra i el retrocés democràtic. En aquest context de «feudalisme tecnològic», cal que Europa exerceixi una regulació ferma per protegir el ciutadà.
Full de Ruta per a una «Massa Crítica Progressista»:
- Exigir la transparència algorítmica: Regular l’opacitat dels sistemes que filtren la nostra dieta mediàtica.
- Enfortir el multilateralisme europeu: Actuar com un escut legislatiu contra el poder desregulat de les grans tecnològiques.
- Fomentar la creació de comunitat: Donar suport a models de periodisme i cultura que, com Eldiario.es o el Diari La Veu, es basen en el compromís ciutadà i no en el mercat de dades.
- Reclamar el dret d’accés efectiu: Garantir que la veu de les entitats civils i creadors independents tingui presència real en l’agenda dels mitjans de comunicació, especialment els públics.
- Sobirania del Relat: Cal recuperar la capacitat d’explicar-nos sense la mediació opaca dels algoritmes de les grans tecnològiques.
- Model Australià per al Periodisme: Proposta d’obligar les grans plataformes a pagar per la informació real i de qualitat que utilitzen, finançant així el periodisme independent i no virtual.
- Alfabetització Audiovisual: Incorporar l’esperit crític en l’educació reglada per desmuntar les fake news i els discursos d’odi.
- Enfortiment del «Prosumidor»: Fomentar que la ciutadania no només consumeixi, sinó que generi comunitat i distribueixi el seu propi relat (com fan La Veu o l’estratègia de Monso).
La conversa va cloure amb la necessitat de recuperar la sobirania cultural com a eix de la qualitat democràtica. Enfront de la regressió local, s’ha de reivindicar el Pla de Drets Culturals (impulsat pel Ministeri de Cultura), que preveu una inversió inicial de 79 milions d’euros i 146 mesures concretes per garantir l’accés a la cultura com un dret fonamental.
Davant l’ofensiva del tecno-feudalisme, l’única resposta vàlida és l’organització col·lectiva i una acció política que situï la cultura com el pilar central de la pau, la salut i la democràcia.
La conclusió d’aquesta «Conversa Oberta» és una crida a la mobilització social. Només mitjançant l’organització d’una societat civil conscient del valor estratègic de la seva cultura es podrà resistir l’ofensiva neoconservadora i garantir un futur on la tecnologia estigui al servei de la pau i la llibertat humana.
Àlbum fotogràfic de la Conversa Oberta (punxa damunt)
Alguns materials elaborats amb la IA Notebooklm sobre la Conversa Oberta realitzada, que poden ajudar a conèixer millor el debat mantingut.
- Pòdcast sobre la Conversa Oberta La cultura 17:50m.
- Infografia de la Conversa Oberta
- Presentació La cultura com a camp de batalla
