Audiovisual Documentació Govern Obert Mitjans de Comunicaciò Política i Institucional Societat de la Informació televisiò Treballadors de la Comunicació

INFORME AUC sobre Projecte de Llei General de Comunicació Audiovisual d’Espanya.

by
La futura Llei General de la Comunicació Audiovisual suposa un intent de regulació present i futur, davant la total transformació de l’ecosistema comunicatiu audiovisual mundial, especialment generada per la tecnologia i els canvis d eparadigma en la manera de produir i consumir els productes audiovisuals. Hem anunciat en diverses ocasions l’obertura de consultes públiques sobre aquesta normativa i ara estem davant la  recta final d ela tramitació de la Llei.
ACICOM manté una estreta relació amb AUC (Asociación Usuarios de la Comunicación) de Espanya, d’alguna manera som la seua plasmació a la Comunitat Valenciana, mantenint un conveni d’estreta col·laboració.
AUC ha realitzat un interessant informe sobre posicionament davant el Projecte de Llei General de Comunicació Audiovisual, aprovat pel Govern d’Espanya, des del punt de vista d’una associació de persones consumidores o usuàries de la comunicació audiovisual
A continuació et facilitem el citat informe i t’invitem a fer-nos aplegar els teus comentaris
La Moncloa on Twitter: "🎬El #CMin aprueba el Proyecto de Ley General de Comunicación Audiovisual. Se transpone la Directiva audiovisual europea al ordenamiento español y se adapta el marco normativo a la
INTRODUCCIÓ
En la seua exposició de motius, el projecte es fa ressò de la ràpida evolució experimentada per l’oferta audiovisual en els últims anys, gràcies als avanços tècnics que han fet possible la convergència entre els serveis televisius tradicionals i altres de naturalesa digital i interactiva. Això ha propiciat el desenvolupament de nous hàbits de visionat que permeten accedir als continguts audiovisuals en qualsevol moment, en qualsevol lloc i a través de múltiples dispositius.
Es reconeix en aquesta exposició de motius que, si bé els serveis de comunicació audiovisual televisiva lineal en obert continuen representant en termes globals un percentatge molt elevat del temps de visionat audiovisual, la diversificació de l’oferta i la fragmentació de la demanda reflecteixen una clara evolució decreixent d’aqueix visionat (fent abstracció de l’efecte pandèmia).
Al mateix temps, adquireixen cada vegada més importància els consums audiovisuals no lineals o a petició, tant dels propis prestadors del servei televisiu com, sobretot, de les plataformes de “streaming” o de distribució de continguts audiovisuals “over the top” (OTT) i de les denominades, “plataformes d’intercanvi de vídeos”, a les quals podrien assimilar-se també les xarxes socials quan difonen continguts audiovisuals.
Es tracta, doncs, de diferents models que competeixen per la mateixa audiència potencial, especialment pel que respecta als “profit targets” amb capacitat per a despertar l’interés dels operadors, ja siga com com a clients, ja com a “producte” que oferir als anunciants.
La regulació dels serveis de comunicació audiovisual ha de tindre en compte aquesta realitat, sense oblidar que, a més de conformar un mercat, aquests serveis són “una eina per a transmetre valors, significats i identitats, així com per a contribuir a preservar la diversitat cultural i lingüística en una societat, transmetre una imatge igualitària, no discriminatòria, no sexista i no estereotipada de dones i homes i, en últim terme, educar i formar als seus membres”. I que exerceixen un paper crucial en les societats democràtiques com a instruments idonis per a l’exercici del dret fonamental a la llibertat d’expressió, opinió i recepció d’informació veraç per part de la ciutadania, així com per a garantir la diversitat i el pluralisme de l’opinió pública.
Tot l’anterior, assenyala l’exposició de motius, “justifica la necessitat d’adoptar un marc jurídic actualitzat, que reflectisca l’evolució del mercat i que permeta aconseguir un equilibri entre l’accés als continguts, la protecció de l’usuari i la competència entre els prestadors presents en aquest mercat”.
EI PLGCA expressa, en aquest sentit, la voluntat d’actualitzar la normativa audiovisual amb una visió a mitjà i llarg termini que permeta afavorir el desenvolupament ordenat del mercat audiovisual i mantindre la seua vigència a despit dels ràpids i profunds canvis que s’aveïnen en els pròxims anys. I expressa també la seua voluntat d’establir “les mateixes regles del joc per als diferents actors que competeixen en el sector per una mateixa audiència”, si bé depenent de la capacitat de control editorial i d’elecció dels continguts per part dels prestadors,
independentment de la tecnologia que utilitzen.
L’exposició de motius fa també àmplia referència a l’evolució del marc normatiu europeu, en el qual la legislació audiovisual espanyola s’inscriu, des de l’anomenada Directiva de la Televisió sense Fronteres del 89 a l’actual modificada en 2018 que es pretén transposar. També recull el camí paral·lel seguit pel nostre ordenament jurídic des de la Llei 25/1994, de 12 de juliol fins a la vigent Llei 7/2010, de 31 de març, esmentant expressament que aquesta normativa es dicta a l’empara del títol competencial contingut en l’article 149.1. 27.2 de la Constitució
Espanyola, el qual estableix la competència exclusiva de l’Estat sobre les normes bàsiques del règim de premsa, ràdio i televisió i, en general, de tots els mitjans de comunicació social, sense perjudici de les facultats que en el seu desenvolupament i execució corresponguen a les Comunitats Autònomes.
Tal com es recull en la Memòria de l’Anàlisi de l’Impacte Normatiu, la LGCA es justifica per raó d’interés general, afirmant-se que els ciutadans espanyols, com a usuaris de serveis de comunicació audiovisual, “són els principals beneficiats pel major grau de protecció dels seus drets que recull aquesta norma”.
Com a aspectes positius d’aqueixa protecció s’esmenten el dret a rebre una comunicació audiovisual plural que no incite a la violència, a la discriminació, a l’odi o a la comissió d’actes terroristes; el dret a la diversitat cultural i lingüística; el dret a una comunicació audiovisual transparent, i l’ampliació de la regulació prevista en la Llei als denominats serveis d’intercanvi de vídeos a través de plataforma i a les xarxes socials en determinats suposats.
També s’afirma, entre altres coses:
  • Que els usuaris “es beneficien de les modificacions introduïdes en l’àmbit de les comunicacions comercials audiovisuals”.
  • Que el projecte “recull mesures que protegeixen especialment els menors en establir una obligació de caràcter general per a tots els agents del mercat d’adoptar mesures de protecció equivalents a les que ja s’apliquen en el servei de comunicació audiovisual televisiu lineal”.
Cal qüestionar no obstant això, almenys en part, totes dues afirmacions. La veritat és el projecte de LGCA aprovat pel Govern, si bé estén de manera expressa la regulació en totes dues matèries (comunicacions comercials i menors) a altres prestadors no televisius, aquest avanç es veu minvat, entre altres aspectes, per l’escassa ambició d’aqueixa regulació. Cal preguntar-se fins a quin punt, com assegura la MAIN  s’estableixen de manera equànime els drets i obligacions dels prestadors del servei de comunicació audiovisual i del servei d’intercanvi de vídeos a través de plataforma en les seues relacions amb els usuaris d’aquests serveis i es garanteixen “unes regles de joc equivalents per als diferents actors que competeixen en el mateix sector industrial”.
En la nostra opinió, pel que respecta a la regulació de les plataformes d’intercanvi de vídeos, la norma s’orienta en la bona direcció, però no ha avançat prou en aqueix terreny. A més, en alguns casos no sols no es procura la simetria normativa, equiparant les obligacions dels diferents prestadors fins on siga possible, sinó que en alguns aspectes d’aquesta regulació (menors, comunicacions comercials), el que es proposa és rebaixar el nivell de protecció vigent en l’actualitat.
El projecte de Llei General de la Comunicació Audiovisual consta de 164 articles, organitzats en un títol preliminar i 10 títols amb les seues seccions, a més de cinc disposicions addicionals, set disposicions transitòries, una disposició derogatòria i huit disposicions finals.
.
.
DESCARREGAT L’INFORME COMPLET EN:
.
Informe_AUC_Observaciones proyecto Ley General Comunicación Audiovisual
.
PER A SABER-NE MÉS
Publicat el Projecte de Llei el dia 17/12/2021. Esmenes fins el dia 07/02/2022
0
Tags:

Post a Comment