Home, gai i jove: la imatge del col·lectiu LGBTI als mitjans

Els mitjans de comunicació tenen una importància vital en el canvi social per la conquesta de les llibertats i dels drets del col·lectiu de lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI), ja que són l’espill de la societat i, alhora, reforcen però també poden modificar la percepció que té d’ella mateixa. No debades, una de les estratègies del moviment de defensa dels drets de les persones LGBTI ha estat generar debat a l’opinió pública a través d’incidir en els mitjans de comunicació, per assolir un suport social majoritari per a les seues reivindicacions.

El present informe analitza el tractament informatiu del col·lectiu LGBTI en els principals mitjans digitals i impresos que tenen Catalunya com a àmbit informatiu. L’objectiu final és analitzar com es representa aquest
col·lectiu per veure quins són els dèficits i quines les males pràctiques que es produeixen i poder aportar una visió sobre quins àmbits es poden millorar. Els àmbits d’estudi que s’han marcat són:

  • Quins temes són els més abordats quan s’informa del col·lectiu LGBTI? A quines seccions es vincula el col·lectiu LGBTI?
  • Com s’aborda la violència LGBTIfòbica?
  • Es recorre de forma suficient al moviment LGBTI com a font?
  • Es representa de forma equilibrada la pluralitat del col·lectiu?
  • Quines són les imatges més utilitzades per il·lustrar les informacions centrades en el col·lectiu LGBTI?

METODOLOGIA. Objectius i delimitació de l’estudi i elements d’anàlisi

Aquest informe té com a objectiu analitzar el tractament informatiu del col·lectiu de persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals (LGBTI). La metodologia empra elements quantitatius tant de l’anàlisi de presència dels col·lectius LGBTI com dels elements que hi ha presents i de l’enfocament que es fa de les informacions o dels elements que hi intervenen.

Paraules clau

Les paraules clau que s’utilitzen per fer la recerca de la mostra que s’ha analitzat en el present informe han estat:

Gai, lesbiana, lèsbicbisexual, transsexual, transgènereintersexual, bisexualitat,transsexualitat i homosexualitat. Inclou el singular i el plural.

LGBTI (amb les variants LGTBI, LGTB i LGBT), LGTBI-fòbia, homofòbia, transfòbiabifòbia, lesbofòbia. S’hi inclouen també els adjectius (LGBTI-fòbic, homofòbic, lesbofòbic, transfòbic i bifòbic). S’hi han tingut en compte les variants de gènere, així com el singular i el plural.

Mitjans analitzats

En aquest informe s’han analitzat els principals mitjans de comunicació impresos i digitals d’àmbit català a data de novembre del 2017.

  • Nació Digital
  • Vilaweb
  • Ara
  • El Periódico
  • La Vanguardia

Segons l’OJD interactiva de mitjans en català del novembre del 2017, els mitjans més llegits eren, per aquest ordre: AraNació Digital i Vilaweb.
En premsa escrita i segons dades de l’Estudi General de Mitjans fet públic a 30 de novembre de 2017, els tres mitjans impresos d’àmbit català amb més audiència eren, per aquest ordre: La VanguardiaEl Periódico i Ara.

En total, s’hi han analitzat un total de 319 notícies: repartides entre 96 d’El Periódico, 86 de Vilaweb, 49 de Nació Digital, 50 d’Ara i 38 de La Vanguardia. En el cas dels digitals Vilaweb i Nació Digital, s’han analitzat les edicions digitals disponibles; en canvi, en el cas d’Ara, d’El Periódico i de La Vanguardia, se n’ha analitzat la versió impresa, disponible en línia en PDF.

La imagen del colectivo LGTBI en los medios from GaylesTv on Vimeo.

Conclusions

  • Les notícies que només inclouen mencions de les persones LGBTI hipervisibilitzen l’homosexualitat masculina en percentatges superiors al 70%, i invisibilitzen la resta dels col·lectius.
  • Societat, Cultura i Internacional acaparen la majoria de les mencions, mentre que les seccions d’Economia i Esports no en tenen pràcticament mencions.
  • Les discriminacions i la cultura són les dues temàtiques més citades en les notícies que no mencionen el col·lectiu. El tercer tema és la visibilitat LGBTI en política, habitualment en la secció de Política.
  • La inclusió de mencions del col·lectiu en peces informatives sobre ensenyament i família és dins de les cinc temàtiques més esmentades, tot i que amb poc més del 10% de les notícies analitzades.
  • Es constata que, quan s’informa, no es busca la inclusió i la visibilitat del col·lectiu LGBTI en tot tipus de notícies: només hi ha 10 notícies el mes per digital o diari imprès analitzat, una mitjana clarament insuficient.
  • En moltes informacions les mencions de persones LGBTI hi són perquè s’hi esmenta l’orientació sexual del protagonista. En alguns casos no es contextualitza de forma suficient I es presenten els conflictes que viu una persona com a problemes d’autoacceptació i s’amaga el context LGBTI-fòbic.
  • Cal abordar com es pot fer més visible la realitat de les persones LGBTI més enllà de les notícies en les quals són el tema central: a partir d’incloure-les en tots els aspectes que puguen aportar informació de valor aplicant al periodisme una perspectiva en diversitat afectivosexual.
  • L’homosexualitat masculina acapara més del 50% de les mencions en titulars i subtítols de les notícies centrades en temàtica LGBTI, cosa que invisibilitza les lesbianes (amb menys del 10%) i els bisexuals i els intersexuals (amb menys del 2%). Els transsexuals són el segon col·lectiu més visible, amb al voltant del 10% de mencions.
  • L’ús de la sigla LGBTI, terme inclusiu impulsat pel moviment, voreja el 25% de les mencions en titulars i subtítols. Tot i això, un ús incorrecte pot generar confusions: si no s’explica la sigla, si no se segueix la recomanació del moviment quant al nombre i l’ordre de les lletres.
  • La paraula homofòbia acapara la pràctica totalitat de mencions en notícies referides a discriminacions LGBTI-fòbiques. Les altres opcions (la inclusiva LGBTI-fòbia, i les específiques lesbofòbia, transfòbia bifòbia) són gairebé inexistents.
  • L’abordatge és més de secció de Successos que d’una violència estructural contra les persones LGBTI, cosa que invisibilitza la dimensió del problema. Caldria incloure-hi context, citar la llei 11/2014, dimensionar el pes d’aquesta violència amb dades globals, usar la paraula LGBTI-fòbia per qualificar les agressions i tenir el moviment LGBTI més com a referent. No hi ha tampoc informació sobre com es pot denunciar una agressió.
  • Les notícies de temàtica LGBTI que ocorren a les comarques catalanes tenen una alta visibilitat però essencialment en casos de discriminació i d’agressió.
  • L’especificitat de ser persona LGBTI en comarques, en comparació de Barcelona o de l’àrea metropolitana, està invisibilitzada com a tema.

 

El tractament mediàtic del col·lectiu LGBTI dels mitjans analitzats ha desautoritzat les fonts LGBTI-fòbiques (que en les notícies analitzades corresponen fonamentalment a organitzacions de caràcter eclesiàstic o ultradretà). Tot i això, cal un major contrast amb el moviment LGBTI, i tenir el contrapunt a aquestes fonts LGBTI-fòbiques.

No s’aborda de forma equilibrada la representació dels diferents col·lectius: lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals. En els titulars i els subtítols les mencions del col·lectiu estan copades per l’homosexualitat masculina (homofòbia, homosexual i gai), que suposen més del 50% en presència. Les més inivisibilitzades són les lesbianes. Els transsexuals són el segon col·lectiu visibilitzat, molt per sota dels gais, amb al voltant del 10% de les mencions. Intersexuals i bisexuals tenen una representació testimonial. Les persones de més de 50 anys només són visibles a les informacions vinculades a moments històrics tant al text com a les imatges, com en el fet que tampoc no s’hi aborda la seua especificitat.

Les notícies de temàtica LGBTI i aquelles que en contenen només una menció apareixen a les seccions de Societat i de Cultura. Cultura esdevé un tema que facilita la visibilitat del col·lectiu més enllà de les discriminacions. Hi ha una presència molt reduïda a Internacional i testimonial, si no nul·la, a Economia, a Política i a Esports.

De fet, hi ha moltes notícies que anirien a la secció d’Esports, Política o Economia; però, quan les protagonitzen LGBTI, són assignades a Societat.

Més de la meitat de les informacions de temàtica LGBTI estan relacionades amb situacions de discriminació. La menció de les polítiques institucionals per garantir els drets de les persones LGBTI suposa una quarta part de les notícies analitzades. L’Orgull hi és mencionat en un percentatge molt similar. La menció de l’activisme, és a dir, les protestes o les queixes del moviment LGBTI davant de casos de discriminació, és present al 19,5% de les notícies.

La resta de temes són clarament minoritaris, i posa de manifest un tractament incomplet, ja que, segons les recomanacions del CAC, cal donar una imatge equilibrada del col·lectiu que, sense evitar la part més discriminatòria, informe dels avanços i dels elements positius. El baix percentatge d’altres temes també dóna a entendre que no es mostren les persones LGBTI des d’una perspectiva integral.

Les mencions de cultura, d’art, de mitjans i de xarxes són presents al 14,2% de les informacions. La història de la subcultura i el moviment LGBTI suposen l’11,2% de les mencions, un percentatge molt similar al de les notícies que relaten casos d’agressions físiques. L’abordatge de l’LGBTI-fòbia en l’ensenyament és mencionat al 9,7% i el que fa referència a la situació del col·lectiu en la família o durant l’adolescència és només el 4,9%. L’aprovació del dret a matrimoni per a les persones del mateix sexe apareix al 7,9% de les notícies.

Hi ha temes com l’especificitat de la situació de les persones de més de 50 anys o dependents, que són invisibilitzats als mitjans. I, tot i que n’hi ha mencions, temes com ara l’especificitat LGBTI en la salut sexual, a l’Exèrcit (o als cossos policials), a la presó, amb la immigració —a l’única notícia “No vaig a tornar”, d’El Periódico, no hi apareix ni una imatge de la persona, amb la cara oculta si cal, que ha demanat refugi per ser perseguit per ser gai—, a economia i laboral, en la vida en comarques o als esports, estan clarament infrarepresentats. Tampoc no hi ha cap informació sobre l’especificitat de ser persones LGBTI en comarques.

La majoria de les fonts consultades són institucionals (administracions, policia o justícia). El moviment LGBTI és consultat en el 31% dels casos, cosa que demostra que moltes informacions no són suficientment contrastades amb qui representa el col·lectiu protagonista de la informació.

La referència a l’Orgull LGBTI representa gairebé una quarta part de les informacions analitzades sobre temàtica LGBTI, la qual cosa implica que tenen un paper clau en la configuració de la imatge del col·lectiu. I, si bé el tractament informatiu és, en general, adequat, persisteixen els tòpics en les imatges que il·lustren aquestes notícies: encara es busca destacar allò més exòtic o més comercial.

Quan es parla de turisme, oci i mercat LGBTI, es cau en l’estereotip de vincular l’oci de les persones LGBTI a la “nit” i a un model estereotipat. S’invisibilitzen informativament altres formes d’oci també específiques per al col·lectiu. D’altra banda, aportar un enfocament de segment de mercat quan es parla de l’Orgull pot generar confusió a l’hora de reflectir la realitat d’un col·lectiu discriminat.

La salut sexual i el VIH han deixat de ser un tema, almenys en el període analitzat, que es vincule de forma significativa amb el col·lectiu LGBTI. Caldria, però, fer una anàlisi exhaustiva d’aquest tema: analitzant especialment les referides a la PrEP (sigla en anglès de profilaxi preexposició, una estratègia de prevenció del VIH) i a les anomenades chemsex, informacions per veure com estan enfocades: si de forma rigorosa o més de forma morbosa i des d’una certa culpabilització del col·lectiu.

Les notícies que només inclouen una menció del tema LGBTI mostren que no solen incloure una perspectiva en diversitat afectivosexual que permeti tenir en compte lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals, quan també són presents en altres informacions generalistes. Se’ls invisibilitza en aquelles informacions que no són específiques.

Les agressions contra les persones LGBTI són presentades més com a informacions de successos i fets aïllats, més que com el resultat d’una violència estructural contra les persones LGBTI. No hi ha context necessari per entendre aquest fenomen: ni s’explica la llei catalana pels drets de les persones LGBTI i contra l’LGBTI-fòbia, ni es dimensiona el problema en no citar dades globals d’agressions. El moviment LGBTI apareix com a font en poc més de la meitat d’aquestes notícies. No hi ha informació de com es pot denunciar una agressió LGBTI-fòbica.

PER A SABER-NE MÉS:

Guies i manuals per a l’abordatge informatiu del col·lectiu LGBTI

Recomanacions sobre el tractament de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals (LGBTI) als mitjans audiovisuals (2017).
http://dixit.gencat.cat/web/.content/home/04recursos/02publicacions/02publicacions_de_bsf/10lgbt/recomanacions_tractament_persones_LGBTI_mitjans/recomanacions_tractament_persones_LGBTI_mitjans.pdf

Les formes de discriminació per motius d’orientació sexual i d’identitat de gènere en els mitjans de comunicació audiovisual (2010). Elaborat pel fòrum d’entitats del CAC.
https://www.cac.cat/pfw_files/cma/forum/documents/Formes_discriminacio_orientacio_sexual_i_identitat_de_genere.pdf

Guía trans de medios. Elaborada per la Federació Estatal LGBT.
http://www.felgtb.org/temas/transexualidad/documentacion/i/189/240/guia-trans-para-los-medios

Manual de comunicació LGBTI, Associació Brasilera LGBTI.
http://www.rednosotrasenelmundo.org/IMG/pdf/Manual_de_Comunicacion_LGBT_-_Asociacion_Brasilenia_GLBT.pdf

Guía de buenas prácticas para medios de comunicación.
http://www.felgtb.org/temas/bisexualidad/documentacion/i/329/257/guia-de-buenas-practicas-para-medios-de-comunicacion

Bibliografia

El homosexual ante la sociedad enferma (1978). Sèrie Los Libertarios, Tusquets Editors. Diversos autors.

Miss Media (Cultura Gay), una lectura perversa de la comunicación de masas. Ediciones La tempestad (1997). Ricardo Llamas.

Associacions

Asociación Nacional e Internacional de la Prensa y Comunicación Audiovisual del colectivo LGTB
https://aplgtb.org/

Asociación de Periodistas y Comunicación LGBTI
http://www.apercom.org/

Articles

“Los medios de comunicación y el tratamiento de la homosexualidad en los años de la transición”.
https://beatrizgimeno.es/2009/03/10/los-medios-de-comunicacion-y-el-tratamiento-de-la-homosexualidad-en-los-anos-de-la-transicion/

Referències legislatives

Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/6730/1376345.pdf

Llei de mitjans argentina i comunitat LGBTI.
http://www.sentidog.com/lat/2013/10/la-ley-de-medios-y-la-comunidad-lgbt.html

Articles

 

 

 

 

Post a Comment