Crònica de la sessió sobre CHRIS EL SUÍS, del cine club ACCIÓ DOCUMENTAL +

Continuant amb el documental del mes, dins el cicle del Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL +, i organitzat per ACICOM, el dimecres 12 de febrer de 2020 es va projectar al saló d’actes de ACPV “Chris el Suís” de la directora Anja Kofmel , directora suïssa i també cosina de Christian Wütenberg i al voltant del qual gira gran part del documental. En la projecció la directora fa servir imatges d’arxiu, entrevistes personals e imatges actuals que li permeten a Anja Kofmel fer un viatge al passat i també al present.

L’acte va ser presentat pel president de ACICOM José Ignacio Pastor i per Joan Lloret també d’ACICOM i coordinador d’Acció Documental +, els quals van estar acompanyats per Francesc Bayarri, periodista i cap de premsa de la Universitat de València, Elena Navarro del Moviment per la Pau C.V. i Ricard Pérez Casado, exalcalde de València i administrador de la UE per a la ciutat de Mostar.

Amb posterioritat a la visió del documental es va fer una col·loqui entre els convidats i el públic assistent que omplia tota la sala. Va actuar com a moderadora Emilia Bolinches, periodista i Vice-presidenta d’ ACICOM.

 

El col·loqui es va iniciar amb un primer torn de paraules per part dels convidats a la projecció:

Ricard Pérez Casado, va comentar aspectes al voltant del context de la projecció i va posar d’exemple com un periodista va pagar a un franctirador per fer un reportatge o de com és una terra d’un catolicisme de frontera, segons determinades opinions de ciutadans d’eixe territori. Continua dient Pérez Casado que tot açò es una part xicoteta que ha passat o que està fins i tot passant. A més cal tindre present que els descendents d’allò ara estan en llocs de poder.

Resultado de imagen de francesc bayarri Francesc Bayarri, com a periodista experimentat veu el documental amb dues parts diferenciades, la no periodística considera que es fantàstica, en canvi la part periodística de l’enfoque que li ha donat la directora es més discutible.

Altra de les reflexions que diu es que no es pot prendre partit amb superioritat pel que fa a aquesta guerra dels Balcans, de fet en aquest territori mai han viscut sense conflicte, ells mateixos poden donar exemple de convivència.

Per últim Elena Navarro comentà que és en 1993 quan Moviment per la Pau-MPDL va començar l’ajuda humanitària als Balcans, i va quedar palés com estava afectant la població civil. En València, explica com s’aborda la Cultura de Pau, desmuntant la violència directa, violència cultural i la violència estructural en les comunitats educatives i en els barris, des de l’ enfocament de Ciutadania Global i els DDHH.

En un segon torn de paraules, va intervindre el públic a més de deliberar amb els convidats.

Una de les reflexions anava en el sentit de comentar com el dibuix animat es avantguardista, no mostra violència , es un encert.

També el propi Ricard va comentar sobre la seua participació en juny de 1996 com Administrador de la UE. Per exemple que va convocar les primeres eleccions democràtiques i transparents a la ciutat de Mostar, especificant que hi havien vora dos mil efectius militars i 900 policies. En aquell moment li preguntaren perquè no hi havien incidents, i açò estava en relació amb la presencia de les forces armades; però també hi hagueren menys vots que candidats a la candidatura auspiciada per ell com a via d’entendiment. Va relatar el propi Casado, com una anècdota, el que en un poble musulmà es va aparèixer la verge, com una mostra més de la polèmica entre les religions.

En una altre moment del col·loqui el periodista Bayarri va comentar com no es poden ficar noticies sense imatges (no te impacte visual). Per això explicava que la directora es una gran artista doncs quan no te imatges imagina. Finalment argumenta en el sentit que Chris com altres joves van a les guerres en busca d’emocions o per descarregar adrenalina.

Va intervindre una persona del públic assistent, un militar espanyol, que va participar en les forces de protecció de la OTAN durant 6 mesos, i que va estar mantenint ponts. A més de dir que va estar incòmode quan va arribar a Croàcia,  va fer el comentari  en el sentit de que en aquells moments li va preguntar a la seua interprete durant aquells mesos de com havien arribat a eixa situació, a lo qual la interprete li va contestar que pels polítics més la religió.

La convidada Elena va indicar que el conflicte és natural a la convivència, el repte és com gestionar-ho sense necessitat d’utililtzar la violència. Les ferramentes pacifiques són el diàleg col·laboratiu per donar solucions pacífiques.
La convivència pacífica es construeix en els valors dels DDHH, a través de l’empatía, la solidaritat, la compasió o l’esperança, repte aquest últim per poder construir). Es a dir combatre prejudicis i estereotips que creen fronteres en el dia dia.

Ja en la part final del col·loqui, Pérez Casado va dir que sense militars no es podien haver fet moltes coses, gràcies a ells es va impedir la neteja ètnica. Va afegir un comentari en la direcció de que els serbis no son sempre els roïns. Per últim va recomanar un parell de llibres per tal d’entendre aquell territori europeu, i així va parlar de La Crònica de Travnic  o El pont sobre el Drina, ambdós de Ivo Andric.

Altra de les darreres preguntes que es va fer, i que va contestar el propi Pérez Casado, preguntava si hi havia interés de conviure Croàcia i Sèrbia. La resposta va ser que no, i va aclarir que la convivència no és només entre Sèrbia i Croàcia, sinó entre serbis, croats, i bosnians a Bòsnia-Herzegovina, a més va afegir que estan sota una Constitució en anglés, avalada per tres líders (Milosevic, Tudjman, Izetbegovic, serbi, croata, bosnià-musulmà) i que fa dels “pobles” (serbi, croata, bosnià) el subjecte polític i no els ciutadans com toca a la democràcia.

Finalment ja en els últims minuts de l’interessant debat es va fer la reflexió per part d’un assistent, José Ramón Juaniz, soci d’ACICOM, remarcant la importància del treball de la memòria i que participaren descendents de les víctimes. El raonament familiar no resol el problema important per l’amnèsia col·lectiva, açò facilita que sorgisca els extremismes de dreta. Continuà dient que sense memòria no hi ha democràcia, per això documents com el que hem vist hui servixen per recuperar aquesta memòria.

En definitiva un interessantíssim col·loqui en una sala plena d’assistents que va demostrar realment l’interés en la projecció del documental i de tot el que volia transmetre la directora Anja Kofmel durant 90’.

Us deixem un reportatge fotogràfic de la sessió.
Punxa damunt de l’imatge sota aquestes línies per anar a l’àlbum

20200212 CHRIS EL SUÍS, Acció Documental +

PER A SABER-NE MÉS

CHRIS EL SUÍS en Acció Documental +, dimecres dia 12 de febrer del 2020 a les 18:00 en OCTUBRE Centre de Cultura Contemporània

 

 

 

 

Post a Comment