Cinema Gènere Vida associativa

ALLÒ QUE NO ET MATA… Cine Club ACCIÓ DOCUMENTAL +, dimecres 28/4/2021 a les 18:00h. OCTUBRE CCC

by

Después Acció Documental +

Direcció: Alexe Poukine
Durada: 84 min
Nacionalitat: Bèlgica / 2019

Quan tenia 19 anys, l’Ada va ser violada tres vegades en una mateixa setmana per un home que coneixia bé. Una invitació a sopar va desencadenar la primera i ella no es va defensar, però es va citar dues vegades més amb el seu agressor per confrontar-lo i buscar respostes. Una pel·lícula potent i sòbria que trenca el silenci de les violacions en entorns de confiança sense victimitzar les dones. 

Docs Del Mes inicia el ciclo de proyecciones en el Teatre Municipal Cooperativa | Ayuntamiento de Barberá del Vallés

Dimecres, dia 28 d’abril, del 2021 , a les 18:00h.

Sala d’Actes OCTUBRE, Centre de Cultura Contemporània

C/ Sant Ferran 12, 46001 València

Entrada lliure fins completar l’aforament. Taquilla inversa

RESERVA LA TEUA ENTRADA EN :

http://bit.ly/Allo-que-no-et-mata

Reserva la teua entrada per aquesta activitat. Motivat per les precaucions de la COVID-19, existeix un aforament restringit que garanteix mantindre les recomanacions de manteniment de distàncies, així com l’acompliment de les normes sanitàries.

Necessitem preveure les necessitats del local d’acord amb el nombre de persones inscrites i confirmar a les persones sol·licitants que teniu assegurada l’entrada.

També ens permet facilitar l’acreditació a l’entrada de la sessió i facilitar informació, si fora el cas, als rastrejadors.

Treballem per la nostra salut col·lectiva

 

Una potent i sòbria pel·lícula que trenca el silenci de les violacions en entorns de confiança: “Allò que no et mata…”

  • “Allò que no et mata…” és una pel·lícula coral que tracta la violació sense victimitzar les dones. La pel·lícula s’estrena a més de 70 sales el proper mes de gener. ACICOM i ACCIÓ CULTURAL  t’oferim l’única oportunitat al País Valencià, de veure aquest documental en versió original amb subtítols en català.

El dimecres, 28 d’abril, projectem i debatim sobre Allò que no et mata…, una pel·lícula coral que exposa, des de les dones i sense victimitzar-les, les sensacions contradictòries i les conseqüències després d’una violació o agressió sexual. Aquest mes de gener s’estrena a 70 sales arreu d’Espanya de la mà de Docs del Mes.

“Em va portar anys trencar aquestes sensacions. El pitjor efecte secundari va ser l’odi”, explica l’Ada que amb només 19 anys va ser violada tres vegades en una mateixa setmana per un home que coneixia bé. Una invitació a un sopar va desencadenar la primera i ella no es va defensar, però es va citar dues vegades més amb el seu agressor per confrontar-lo i buscar respostes.

Una potent i sòbria pel·lícula que trenca el silenci de les violacions en entorns de confiança. La història de l’Ada és narrada a través de múltiples veus de diferents dones que construeixen el seu relat, la seva versió dels fets i com es van sentir abans, durant i després. A poc a poc, totes les dones d’aquesta pel·lícula es converteixen en les protagonistes de la història i també en testimonis de les seves pròpies històries que, per desgràcia, parteixen del mateix punt de partida.

Alexe Poukine, posa en boca de 12 dones i dos homes el text que escriu l’Ada després de la seva experiència, que, al dir-ho en primera persona els porta records i reaccions en cadascun d’ells. La pel·lícula desconstrueix la imatge que encara tenim actualment del violador, alhora que posa en primer pla la qüestió del consentiment en les relacions sexuals. I, en aquest sentit, com un “breu” episodi traumàtic pot enfonsar-nos la vida.

Allò que no et mata...

Allò que no et mata...

La violació continua sent un tema ignorat. Necessitem més pel·lícules com aquesta”.

Allò que no et mata… no és només la història de l’Ada, sinó una contribució a visibilitzar un fenomen social molt ampli i encara silenciat. Només a Espanya es denuncien més de 1.000 agressions i abusos sexuals cada mes, dada que augmenta un 10% cada any des del 2013. A més, un 74% dels casos denunciats son comesos per persones de l’entorn més proper.

Allò que no et mata… és una impressionant història sobre allò que es “desaprèn”. En paraules de la protagonista, explica com el que va viure la va fer desaprendre sobre coses com el desig, la confiança o la capacitat d’establir una connexió amb altres persones, així com la inevitable reflexió sobre la necessitat de perdonar i les formes en que, en moltes ocasions, han d’afrontar el que els hi ha succeït.

Allò que no et mata… trenca el silenci de les violacions per part d’homes de l’entorn proper. Dotze dones i dos homes recorden i s’expliquen, asseguts, sols, directament davant de la càmera. A partir del testimoniatge d’Ada, amb 19 anys, que va ser violada tres vegades en una mateixa setmana per un home que coneixia bé, la directora belga Alexe Poukine descobreix una realitat estesa, silenciada per tothom i especialment negada pels homes.

El documental, que no deixa indiferent, revisa què s’entén per violació, el consentiment, el desig de la dona, els valors subjacents en l’educació sexual dels nois i les noies. Obra que commociona i qüestiona, tot estirant el fil del #MeToo per aprofundir en les sensacions contradictòries i les conseqüències després d’una violació o agressió sexual on l’abusador no és cap desconegut.

El CineClub ACCIÓ DOCUMENTAL + és una iniciativa d’ACICOM I ACCIÓ CULTURAL DEL PAÍS VALENCIÀ, amb l’estreta col·laboració de DOCS DEL MES de l’empresa Parallel 40, i comptem amb el suport de l’Institut Valencià de Cultura mitjançant la convocatòria d’ajudes als Cine Clubs. S’emmarca en el projecte europeu CinemaNet Europa, de l’any 2004, que té l’objectiu d’apropar el gènere documental al màxim nombre d’espectadors possible, d’augmentar el nombre de sales que programem cinema documental de qualitat i de contribuir a crear en la població un hàbit de consum del documental a través d’una oferta regular més enllà dels festivals. A la vegada fomentem el visionat en versió original amb subtitulació en català i la visibilització d eles persones i entitats valencianes que treballen per millorar la societat en relació amb els temes tractats pels audiovisuals i ens permet realitzar els col·loquis o fòrums.

Allò que no et mata… ha estat guardonada en diversos festivals de cinema: Premi Jurat Jove Reteena – DocsBarcelona (2020), Premi del Jurat Regió de Nyon – Visions du Réel (Suïssa, 2019), IDFA (Països Baixos, 2019), Primer Premi al Millor Documental – Festival FIDBA (Argentina, 2019), Premi al Millor Documental – Festival dei Popoli (Itàlia, 2019), Premi @france24 al Millor Documental – Festival Films Femmes Méditerranée (França, 2019).

Allò que no et mata...

Sinopsi

 

Amb 19 anys, Ada va ser violada tres vegades en una mateixa setmana per un home que coneixia bé. Una invitació a sopar va desencadenar la primera i ella no es va defensar, però es va cita dues vegades més amb el seu agressor per confrontar-lo i buscar respostes. Una potent i sòbria pel·lícula que trenca el silenci de les violacions en entorns de confiança sense victimitzar a les dones.

La història d’Ada és contada a través de múltiples veus de diferents dones que construeixen el seu relat, la seva versió dels fets i com es va sentir abans, durant i després. Poc a poc, totes les dones d’aquesta pel·lícula es converteixen en les protagonistes de la història d’Ada i també en testimonis de les seves pròpies històries que, per desgràcia, parteixen del mateix punt de partida… Una pel·lícula coral que exposa, des de les dones i sense victimitzar-les, les sensacions contradictòries i les conseqüències després d’una violació o agressió sexual on l’abusador no és ni un desconegut ni un monstre ni un assetjador que actua de nit, a les cantonades o als portals de les cases… i busca comprendre i trobar respostes a les reaccions que aquestes agressions sexuals desencadenen en les dones que no encaixen en el que la opinió pública anomenaria “víctimes correctes”. That Which Does Not Kill no és només la història d’Ada, sinó una contribució més a visibilitzar un fenomen social molt ampli i encara silenciat.

 

TRÀILER D’ALLÓ QUE NO MATA …

 

Allò que no et mata · Docs del Mes · Gener 2021 from DocsBarcelona on Vimeo.

 

Fitxa tècnica

Títol original: Sans Frapper – That Which Does Not Kill
Direcció: Alexe Poukine
Text: Ada Leiris
Producció executiva: Cyril Bibas
Producció: Centre Vidéo de Bruxelles – CVB, Alter Ego Production
Fotografia: Elin Kirschfink
Edició: Agnès Brukert
So: Bruno Schweisguth, Marie Paulus
Distribució: DocsBarcelona Distribution

Premis i festivals

  • Premi del Jurat Jove Reteena, DocsBarcelona – Espanya, 2020
  • Premi al Millor Documental, PORTO FEMME – Portugal, 2020
  • Premi del Jurat Regió de Nyon, Visions du Réel – Suïssa, 2019
  • Premi al Millor Documental, FIDBA – Argentina, 2019
  • Premi al Millor Documental, Festival dei Popoli – Itàlia, 2019
  • Premi @france24 al Millor Documental, Festival Films Femmes Méditerranée – França, 2019
  • Selecció oficial, IDFA – Països Baixos, 2019
  • Selecció oficial, Sheffield Doc/Fest – Regne Unit, 2019
  • Selecció oficial, FIDMarseille – França, 2019
  • Selecció oficial, European Film Festival – Sèrbia, 2019
  • Selecció oficial, DokuFest – Kosovo, 2019
  • Selecció oficial, Doc Lisboa – Portugal, 2019
  • Selecció oficial, Mostra International de Cinema de São Paulo – Brasil, 2019
  • Selecció oficial, Antenna Film Festival – Austràlia, 2019
  • Selecció oficial, Ji.hlava – República Txeca, 2019
  • Selecció oficial, DOK Leipzig – Alemanya, 2019
  • Selecció oficial, ZINEBI – Espanya, 2019
  • Selecció oficial, Festival de Cine Europeo de Sevilla – Espanya, 2019
  • Selecció oficial, RIDM – Canadà, 2019
  • Selecció oficial, Les Écrans du Réel – França, 2019
  • Selecció oficial, This Human World – Àustria, 2020
  • Selecció oficial, Premiers Plans d’Angers – França, 2020
  • Selecció oficial, FIPADOC – França, 2020

Es vegem el dimecres, dia 13 a les 18:00 h.

Tràiler del documental:

 

SOBRE LA DIRECTORA 

Alexe Poukine

Alexe Poukine (1982)

és directora i guionista. Després d’assistir a classes de teatre, va estudiar etnologia, cinema documental i escriptura de guions. Petites Morts, la seva pel·lícula de graduació, va ser seleccionada en diversos festivals internacionals. El seu primer llargmetratge documental, Dormir, dormir dans les pierres, es va projectar el 2013 en nombrosos festivals. Paral·lelament al rodatge del seu segon documental Allò que no et mata… (títol original: Sans frapper), està escrivint un llargmetratge de ficció.

 

 

Després de la projecció tindrem un animat col·loqui amb:


Pilar Dominguez Castillo,

Psicòloga General Sanitària especialista en Violències, Gènere i Salut, actualment combina el seu treball com a professora associada del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Universitat de València amb el seu treball com a psicòloga acompanyant a dones que han patit violència de gènere (Casa de la Dona Torrent, Casa Violeta Manises, Associació ALIA). Pertany a l’Institut Universitaria d’Estudis de les Doens (IUED) de la UV i entre els seus projectes d’investigació actuals destaca un estudi. el objectiu del qual és conéixer la prevalença de les violències masclistes a la Universitat de València.

 

https://www.linkedin.com/in/pilar-dom%C3%ADnguez-castillo-19427742/

https://uv.academia.edu/M%C2%AAPilarDom%C3%ADnguezCastillo

 

Gusi Bertomeu Martínez

Docent, empresària, fundadora d’Artefinal Studio www.artefinal.com des de 1.999 en àmbit de la Societat de la Informació, especialitzada desenvolupament de productes d’internet, continguts, assessoria i formació digital. Fundadora del portal feminista www.e-mujeres.net en el 2001.
Forma part del Consell Assessor Internacional del Centre Llatinoamericà i del Carib en Gènere i Societat de la Informació (LACCWT). Ponent del Grup de Gènere en la S.I. de la OSSIC, coautora de l’informe “La Societat de la Informació, una oportunitat per a la igualtat”.  Pertany a la Federació Nacional de Dones Empresàries i Professionals d’Espanya, BPW Spain. Vocal de l’Associació Clàssiques i Modernes.
Professora col·laboradora en diferents formats en línia i presencial en diferents universitats.
Coordinadora del Grup Innovació, bones pràctiques i materials, pertanyent a la Mesa de Coeducació de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana 2017. Nombroses ponències i publicacions digitals o en paper, entre altres el capítol Claus no sexistes per al desenvolupament de programari de “La segona bretxa digital” i “Societat de la Informació en femení”, “Adolescents digitals” de l’INJUVE.
Artista digital amb quatre produccions: “E-Verges”, “El Mapa del Cos”, “Art de Dones”, “Vídeo pinxo, el teu punt d’agitació”. Entre els últims premis destaquen: Premi Habitatge, Mobilitat i Urbanisme amb perspectiva de gènere. Conselleria d’Habitatge. 2019. Premi Corts Valencianes de 2019 per la defensa dels drets de les dones.. Premi Dones emprenedores 2017. Ajuntament d’Altea. En reconeixement a la direcció d’empresa innovadora i a la trajectòria professional.
e-mujeres

  

María Such Palomares Directora general de l’Institut Valencià de les Dones, Vicepresidència i Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives. Generalitat Valenciana.

Llicenciada en Dret, llicenciada em Ciències Polítiques i de l’Administració, Màster en Advocacia.

Diputada Congrés Diputats des de desembre 2015 fins a juliol 2016.  Advocada per compte propi des de juliol 2014 fins a desembre 2015

http://www.gvaoberta.gva.es/auto/WSRECI/recci/3182_CV.pdf

http://inclusio.gva.es/va/web/mujer/inici

 

PER A SABER-NE MÉS

El 13 d’octubre a Nova York va ser revelada l’estàtua ‘Medusa amb el cap de Perseo’ , obra creada en 2008 per l’artista argentí Luciano Garbati, que s’ha convertit en un símbol del moviment contra l’assetjament sexual #*MeToo​. La figura va ser col·locada enfront de Tribunal Penal de Nova York on l’exproductor de Hollywood, Harvey Weinstein, va ser condemnat per violació i altres crims. L’estàtua va ser inspirada en l’estàtua ‘*Perseo amb el cap de Medusa’ de l’escultor italià Benvenuto Cellini i inverteix el mite en el qual Medusa va ser decapitada per Perseo. Els organitzadors esperen que invertir els papers de la història incite a la gent a deixar de culpabilitzar a les víctimes.

 

0
Tags:

Post a Comment